Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/558

Aquesta pàgina ha estat revisada.

CAPITOL CCLXXXVII.
Com les senyeres del almirayll en Carros e del noble en Ramon de Peralta pensaren dentrar Escampaig, e la van guanyar a força darmes; e sagren axi ab los Descampaig, que non restauraren a vida ne hom ne dona ne infant; e com dit lloch meritament per sos peccats fo punit.

E axi com ho hagren ordonat, axi ho faeren. Que al alba del dia tots foren entorn dels murs Descampaig, e van se fexar als murs tant vigorosament, que no guardauen perill que esdeuenir los en pogues, axi quels homens de mar foren deues la Pola, e la bataylla fo molt fort, que aquells dedins se defensaren molt vigorosament, e hauien ho be apareyllat, que res nols fallia que a defenso fos mester. Queus en diria, ne queus en faria moltes noues? que per força darmes los homens de mar esuayren lo mur e pensaren dentrar. E com aquells Descampaig vaeren, que eren esuayts, vengren tots daquella part dels homens de acauayll, e los homens de acauayll van sacostar al mur, e van lo axi mateix esuayr. Queus dire? que les senyeres del almirayll en Carros e del noble en Ramon de Peralta pensaren dentrar per Escampaig, e llauors vaerets la bataylla molt cruel; mas empero aquells de Escampaig e gran res daquells del castell qui hi eren auallats faeren gran esforç per raho de llurs mullers e de llurs infants que veyen murir; mas nostre senyor ver Deus quils volgue punir de llurs maluestats la venço vench sobrells, que hanch hu non restaura a vida, ne de llurs mullers ne de llurs infants atretal: si que hi muriren axi mateix lo capita e lo castella del castell, e gran res dels soldaus. Si quen aquell punt sen cuydaren entrar los Cathalans per lo castell, mas empero aquells qui eren dins, vaeren la mortaldat de llurs gents e la gran destructio, pensaren de tancar les portes e de paredar a pera e a calç.

E los Cathalans com hagren morta tota la gent, pensaren de correr per la roba qui era en la vila Descampaig: e era infanitat lauer e les robes que hi eren, axi que guanyaren tant, que tostemps ne seran richs homens aquells qui si trobaren. E com aço hagren