seria forts cosa de negu altre, perque negun temps en si no hach renchor ne yra contra son prohisme, e aço es veritat. E feu son testament, e llexa lo regne e tota la sua terra e tot son thresor a son nabot lo senyor infant en Iacme, fill del senyor infant en Ferrando. E si lo dit senyor infant muria menys de infant de lleyal conjugi mascle, que tornas al altre fill quel senyor infant hach de la segona muller que pres, com hach Clarença conquestada, que feu venir la naboda del rey de Xipre, que pres per muller, la qual era e es encara de les belles dones del mon, e de les bones e de les sauies, e hach la axi mateix com laltra nina e puncella, que no hauia pus de XV anys. Si que no vixque ell a ella pus dun any, e dins aquell any nach aquell fill, lo qual la dona te en Xipre. E com lo senyor infant fo passat desta vida, ella sen torna en Xipre ab dos galees armades. E axi lo senyor rey de Mallorques vincla lo regne a aquell infant, si aquest infant muria, ço que Deus no vulla, ans li do Deus vida e honor aytant com bo sia per viure, axi com aquell qui es la pus sauia creatura dels seus dies, que hanch fos nat de D anys ença. E apres vincla lo dit senyor rey en Sanxo de Mallorques, que si amdosos murien menys de infant mascle de lleyal conjugi, que tornas lo regne e tota la terra al senyor rey Darago. E axi com fo mort, de Formigueres aportarenlo a Perpinya hon ell se llexa a la esgleya major de Perpinya per nom sent Ioan. E aqui fo feyta la sepultura molt honradament, axi com pertanyia aytal senyor com ell era. E tantost com ell fo soterrat, possaren en lo dit seti reyal lo senyor infant en Iacme, e daquell dia auant pres titol, que sapella rey de Mallorques e compte de Roseyllo e de Conflent, e senyor de Muntpesller; perque de aqui auant, com dell parlarem, nomenar lem rey de Mallorques, a qui Deus do vida e salut al seu seruey, el prest als seus pobles. Amen.
Araus lexare a parlar dell, e tornar vos he a parlar del senyor rey de Sicilia.
