que hach preses a la bataylla, e gran res daquells qui a la bataylla eren fuyts, que dins eren entrats, que pochs ni hach que senyal reyal no sen portassen acostes, ço es a saber quels senyals reyals eren aytals com de bones llançades e de bones espasades que aquells del senyor infant los hauien donades. E ab aytal senyal fugiren to compte Ner e els altres qui de la bataylla fugiren.
CAPITOL CCLXXVI.
Com aquells de Caller cuydaren entrar en lo castell de Bonayre, e lo senyor infant Namfos desconfils; e la maluestat quels de Caller van fer den Gilabert de Sentelles e daltres cauallers; e com Pisans delliberaren fer pau ab lo senyor infant Nanfos.
E com aquells de Caller vaeren mort lo compte Ner es vaeren en aytal desastre, un jorn a hora de mig dia, que feya gran calor e aquells de la host del castell de Bonayre durmien e menjauen, e el senyor infant e els altres; ells armaren llurs cauaylls, e apareyllats dacauayll e dapeu van exir, que aquells del setge de Bonayre non saberen res; quels primers quils vaeren foren peixcadors cathalans, quels vaeren auallar del castell de Caller, e comensaren a cridar: viafora! a armes! a armes! Si quel senyor infant qui ho entes, qui en espatlleres durmia, va pendre lo capell de ferre, e pres lescut e posal se al coyll, e ell feya estar tostemps dos cauaylls ensellats seus. E tantost munta en la hu, e lo primer qui fo a la porta del setge fo ell, e tantost ab ell hach mes de dos milia seruents, qui almugaues, qui seruents de maynada, qui homens de mar. E axi mateix cauallers ateneren, qui guarnits, qui desguarnits, que Cathalans e Aragonesos han aquest auantatge daltres gents, quels homens acauayll tostemps que hostejen van ab les espatlleres vestits, e ab lo capell jubat al cap, e tenen llurs cauaylls enseyllats. E tantost com senten brugit, no han cura dals, mas que prenen lescut e el capell de ferre, e munten en llurs cauaylls, e tenense per be armats, axi be com los altres cauayllers que tinguessen lesberch vestit o les cuyraces; e els homens
