Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/524

Aquesta pàgina ha estat revisada.

La secunda del poble, que sens marmurament
 Lo deuon escoltar cascuns molt bellament,
Queu sapia retre a son millorament;
 Que en estes pauch valria tot son presicament,
Que lauangeli ditz, ques pert la sement
 Quis gita entre peyres e espines e xament.
A la terça vos dich, que deu fer fundament
 Al proposit que parla ses tot veyarament.
Perquen fundaray mon presich e breument
 En aquest bo viatge quens es a tuyt plazent.

Adonchs, senyor infant, com a vostre vasayll,
 E entendrets ma rayso, que assats de trebayl
Hay vist en aquest mon, pus que nul de mon tayll,
 E perço en la mar vullats pendre mirayll
De li vostre secor qui feron mant assayll,
 Que trezol no metats en leuscol, e satayll
Vos vendran vostres feyts, que esberch ne capmayll
 Nous estaran dauant, sal XX que lalmirayll
Galees faça fer lleugeres com a ventayll,
 En axils ballesters yran com a fibayll:
Nols falra de llurs armes, ans forts, com a batayll
 Los trobarets als ops, quasi com presta prayll,
Que tot quant les dauant tira, que res non fayll,
 Fos en la vostra gent, senyor, no hi ha mescayll
Que trestuyt son de un cor, e nul non sen barayll.
 E axi es la veritats quel valent dun christayll,
No preu lals del mon mag, del fi corayll
 Quen Serdenya se pesca, es apres del matayll
Vos puscon far senyor, si que ab un sogayll
 Vos ameno dauant tuyt selvazent e guayll.

Perço ay comensat en lo feyt de la mar
 Cor la mar vol tenir cel qui vol aqui estar
Lo regne de Serdenya, e si ho fay trembrar,
 E ara trestuyt lo mon: e sens ço nos pot far
Sens menar la gent fresca per ferir e per dar.
 E jamay ab tresols freschs no pot hom anar,