fer altra carta. E puys meslo a mi en les mans e els meus braços, e volch de mi hauer altra carta, com yol done per quiti del sagrament e homenatge quem hauia feyt, e com yol atorgaua hauer rebut. E feyt tot ço, yo els meus braços tragui de la ciutat lo senyor infant ab mes de dos milia persones quem seguien, e mis lo en la nau: e tuyt senyarenlo el beneyren. E aquell dia vench un porter del senyor rey Fraderich a Catania, qui aporta de part sua dos pareylls de vestidures de drap daur ab presents variis al senyor infant en Iacme.
E axi fem vela de Catania el primer dia de agost del any MCCCXV. E com fom a Trapena, yo hagui lletres, quem degues guardar de quatre galees armades que hauien feytes armar contra mi per hauer aquest infant; que feyen compte, que sil hauien, quen recobrarien la ciutat de Clarença. E yo quiu sabi enforti encara mes la nau, e mis molt mes armament e gents. E promet vos, que forem XCI dia, que hanch ne yo ne dona que hi fos no exim en terra: e si estiguem XXII jorns a la illa sent Pere, e ajustam nos hi vint e quatre naus entre de Cathalans e Genouesos, e tots partim ensemps de la illa, que tots venien a ponent. E hagrem tant gran fortuna, que les VII sen perderen, e nos e les altres ne foren en gran condicio. Empero plague a Deus, que aquell jorn de tots sants nos prenguem terra a Salou, que hanch la mar no feu mal neguna hora al senyor infant, ne axi mateix a mi, ne exi del meu braç aytant com la fortuna dura de nuyt ne de jorn; que yol hauia a tenir, perço com la dida no podia siure, tant gran mal li feya la mar, e a les dones atretal, que no podien durar ne anar.
CAPITOL CCLXIX.
Recompta, com yo Ramon Muntaner lliure lo senyor infant en Iacme a madona la regina auia sua qui era a Perpinya; el lliure ab tota aquella solemnitat que infant ne fill de rey se deu lliurar.
E com forn a Salou, larchebisbe de Tarragona, per nom mosenyer en Pere de Rochabarti, trames aytantes besties, com hagues
