Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/511

Aquesta pàgina ha estat revisada.

CAPITOL CCLXV.
Com la infanta madona Ysabel, muller del senyor infant en Ferrando de Mallorques, passa desta vida; e com yo Ramon Muntaner reti les illes de Gerba e dels Querquens al senyor rey de Sicilia, e men ani lla hon era lo senyor infant en Ferrando.

Queus en dire? La infanta, axi com a Deus plach, passa daquesta vida als XXXII jorns, depuys que linfant en Iacme son fill fo nat: e muri els braços del senyor infant en Ferrando. E qui hanch vae dol, lo senyor infant en Ferrando ho feu, e tota la ciutat. E ab gran solemnitat, axi com aquella qui era pura e be confessada e combregada e pernoliada, hom la mes en un bell monument prop del cos de la beneuirada verge madona santa Agata en la sua beneyta esgleya de Catania.

E com aquest desastre fo esdeuengut, lo senyor infant vench a Masina per recullir e per anar a la Morea. E yo fiu estar al senyor rey que trobe en Plasa, e anara a Palerm, e dauant lo noble en Berenguer de Sarria e molts daltres richs homens de Sicilia, e cauallers e ciutadans yo li reti los castells e les illes de Gerba e els Querquens. E placia a Deus, que tote aquells qui be nos volen pusquen tant bon compte retre daço quils es comanat, com yo fiu al senyor rey de Sicilia de les dites illes, les quals tengui Vll anys, ço es a saber primerament en la guerra dos anys, e puys tres anys, que lam dona de gracia, e de puys dos anys per la guerra del rey Robert.

E tantost com hagui retudes les illes, e hagui carta de fi, pris comiat del senyor rey, e tornemen al senyor infant que trobe a Masina que sapareyllaua de recullir. E yo dix li, que era vengut per seruir a ell, e de muntar en les galees, e encara prestar tot quant hauia. E lo jorn, que li dix aço, dix me, que lendema me respondria. E lendema, com hach oyt missa, ell se feu venir gran res de cauallers e de bona gent, e dauant tuyt ell me dix: en Ramon Muntaner, veritat es, que vos sots lom el mon a quins tenim per pus tenguts, que a negu altre; e dix aqui moltes rahons bones: e retia, com yo en son seruey hauia perdut tot quant treya