princesa, com sa filla fo de edat de XII anys, donala per muller al bon duch de Tenes, aquell qui dexa lo ducat al compte de Brenda qui era son cosi germa, que no hach infant negu de la filla de la princesa. E com la princesa hach maridada sa filla, anassen en França e pres per marit mosenyer en Falip de Saboya, e amdosos ensemps vengren al principat. Si que a poch de temps la princesa muri de malautia e llexa en son testament, que son marit de sa vida fos princep, e puys apres la mort dell quen llexaua a sa filla, ço que fer no podia, que ans deuia tornar a sa germana qui era viua, a qui son pare ho hauia vinclat. E com la princesa muri, lo princep era en França.
E en aquella saho lo princep de Taranto, frare del rey Robert, era passat a la Morea per venir contra son cunyat lo dispotat de Larta; e vaent lo principat menys de senyor e de dona, pres lo, que no troba qui lo li contrastas. Si que mosenyer en Falip de Saboya, princep de la Morea, quiu sabe, fo molt despagat. Si que no ana a molt de temps, quel princep de Taranto fo en França. E lo princep de la Morea clamas al rey de Franca del princep de Taranto, com li tenia son principat sens desafiar, e a la fi sentencia fo donada, quell lo li desamparas. E axis feu, quel princep de la Morea trames sos preycadors qui per ell reeberen lo principat.
E en aquest temps muri lo duch de Tenes menys de infants e llexa lo ducat al compte de Brenda, cosi germa seu, axi com ja dauant vos he dit, e romas la duquesa filla de la princesa viuda. Ara vos lexare a parlar de la princesa, e tornar vos he a parlar de sa germana.
CAPITOL CCLXIII.
Com lo senyor infant en Ferrando de Mallorques pres per muller madona Ysabel; filla del compte Daria e neta del princep de la Morea; e com la dona de Matagrifo ereta sa filla de la baronia de Matagrifo e de tot dret que hagues en principat de la Morea.
Com lo fill del compte Daria bach feytes les noces, entra en possessio de la baronia de Matagrifo, e si hanch senyor feu