e parlauen axi bell frances, com dins en Paris. E aquesta gentilesa de cauayllers dura entro que la companya dels Cathalans los mataren tots en un dia, com lo compte de Brenda los vench desus, axi com dauant vos he dit. E creats, que tots muriren, que hanch hu non escapa.
CAPITOL CCLXII.
Com los barons del principat de la Morea delliberaren fer matrimoni de la nina princesa de la Morea ab en Falip, fill segon del rey Carles, e se ferma, ab que lo fill del compte Daria mulleras ab germana de dita princesa e senyora de Matagrifo.
E es veritat, que daquell senyor duch de Burgunya, qui fo net del rey de França, axi com dauant vos he comptat, auayllaren los princeps de la Morea, ço es a saber entro al princep Loys qui fo lo quint princep daquell senyor de Burgunya, e net del rey de França auaylla. E aquest princep Loys muri, que non romas nengu, mas romangueren ne dues filles, la una hauia XIV anys, com ell muri, e laltra nauia XII anys. E lo princep llexa lo principat a la major, e a la manor la baronia de Matagrifo; e llexa vinclat lo principat a la manor, que si la major muria sens infants de lleyal conjugi, que tornas a la manor; e axi mateix jaqui vinclada la baronia de Matagrifo a la major. E com los barons del principat hagren perdut lo princep Loys quels era estat molt bon senyor, pensaren, a qui porien donar la filla major, qui fos senyor poderos quels pogues defendre del dispotat de Larta e del emperador e del senyor de la Blaquia; que ab tots aquells marcha lo principat e el ducat de Tenes; que antigament lo ducat se tenia per lo principat, mas puys la particio fo feyta dels dos germans qui ho conquistaren, hach lo ducat lo compte de la Marxa.
Queus en diria? quel rey Carles en aquell temps hach conquestat lo regne de Sicilia, axi com ja hauets entes, e fo lo major senyor e lo pus poderos qui en aquell temps fos a lleuant. E aquell senyor rey Carles hauia un fill qui hauia nom Falip, qui era apres
