gents sues mateixes no li tolien: perque debades se trabaylla lo rey Robert, e si fara tostemps. Perque li seria tengut major seny si en sa vida acostaua en bona amor son fill ab sos auonclos e ab sos cosins germans; que sils jaques en discordia ab ells, per ventura de les parts Dalamanya vendria emperador quil volra deseretar; e sil trobaua ab amor de la casa Darago e de Sicilia, nou faria.
CAPITOL CCLXI.
Tracta, com lo senyor de la Morea aualla del duch de Borgonya; qui fo net del rey de França, don per llinea recta aualla madona Ysabel, muller del senyor infant en Ferrando de Mallorques.
Ara vos lexare a parlar daquesta guerra qui es en treua, e tornar vos he a parlar de ço que esdeuench al senyor infant en Ferrando de Mallorques.
Veritat es, que be ha CC anys, que barons de França anauen en perdonança en oltra mar, dels quals foren caps e senyors lo duch de Borgonya e un seu germa qui era compte de la Marxa, e eren nets del rey de França, e lo duch era major de dies. E anauen tota hora be ab mil cauallers de França, e ab molts homens de peu. E foren a Brandis hon se recolliren, e jurcaren tant a espaetxar, que el inuern los aconsegui: si que los fo aconsellat, que sesperassen entro a la prima vera; e ells nos volgren tenir a conseyll de negu. E axi partiren de Brandis ab moltesnaus e ab molts lenys anauensen. E fortuna aconseguils, e hagren tornar en Florença en la Morea.
Ara es veritat, que en aquella saho aquell qui era Grech, e princep de la Morea e duch de Tenes e senyor de la Sola e senyor de la baronia de Matagrifo e senyor de la baronia de Damala e senyor de la baronia de Mandissa e de la Bandiniça e de Negrepont, si era un fill del emperador de Constantinoble bort, qui se era alçat ab la terra contra son pare lemperador e contra lo sant pare apostoli: e era hom de mala vida. E com aquests barons de França se vaeren en tant gran yuern e en tant alt partit
