Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/489

Aquesta pàgina ha estat revisada.

CAPITOL CCLIII.
Com Alef exi de la ila e replega be VIII milia homens da cauayll e quatorze barques, ab que foren desconfits los chrestians dels pas; e com yo Ramon Muntaner mon cors feri enells els vaig vencre e guanyar XVII barques, e hagui lo pas.

E un jorn lo dit Alef dona a entendre a les gents de Miscona, que ell yria per secors, e exis de la illa e anasen a Selim ben Margan e a lacob Benatia e a daltres Alarps, e donals a entendre, que si venien en la illa, quens porien tots hauer. Si que foren be vuyt milia homens de cauayll qui vengren entro al pas, e aqui yo tenia dos lenys armats e quatre barques, de que eren caps en Ramon Goda e en Berenguer Despingals, als quals yo hauia lliurat lo pas a guardar. E com los Alarps foren lla, digueren a Alef, com porien ells entrar. E ell respost, que ell hauria tost desbaratats aquells del pas, e que puys porien entrar. Queus dire? que ell hach quatorze barques, e aquella nuyt feri els chrestians. E a alba del dia los chrestians foren axi soptats, que pensaren de fugir, e axi lleuarense del pas. E puys dix a Selim ben Margan e als altres, que pensassen de venir e de entrar en la illa. E ells digueren, que abans veurien, yo que faria; com aço sabria, que com fossen dins, e yo los tolia lo pas, que ells serien perduts per la poca vianda que hauien: e axi no volgren entrar aquell jorn.

E tantost los nostres vengren al castell axi desbaratats, e yo fuy tant fello, que per poch no penje los comits. E tantost comane lo castell a micer Simon de Vayllguarnera, e lexel en mon lloch, e munte en un dels lenys qui era be de vuytanta rems, e menemen los altres ab mi, e dos barques armades mes, e en aquell dia yo fuy al pas. E lendema Selim ben Margran e los altres digueren a Alef, quens foren feyts, si en la illa fossem, tuyts agres catiuats? e dix Alef: si yous lleu aquestes del pas altra vegada, entrariets? e ells respongueren, que hoch segurament.

Si que arma XXI barca e vench enuers nos. E yo fiu darrera lo meu leny estar tots los altres. E axi com vengren e foren prop de mi, yo vaig ferir el mig dells en tal manera, que be VII