Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/487

Aquesta pàgina ha estat revisada.

de temps nos fom en la illa de Gerba. E com fom al castell, trobam, que en aquella hora en dauant lo castell, que hi hauien corregut be CCCC homens dacauayll de Moror del rey de Tunis, e tots los Moros de la illa; e trobam, que la porta del castell estaua tancada. E tantost pressem terra al castell e entram dins; e promet vos, que yo trobe axi gran guerra dedins com defora, ço es a saber entre cauallers e escuders qui eren escapats de la desconfita, e els homens del castell. E abans que yom mogues de res, yo rebi lo castell e homenatge de tots quants hi eren; e puys done una carta del senyor rey a micer Pelegri de Pati e als altres cauallers e escuders, en que lo senyor rey los manaua, que tantost me faessen homenatge cascuns de boca e de mans, e que guardassen la mia persona, axi com farien la sua: e axi ells tantost cumpliren lo manament del senyor rey.

E com tot aço hagui feyt, qui per grat qui per força, yo mis bona pau entre tots, e guarde, que de aqui auant negu pogues fer enuig a laltre, ne de fembra ne de altres coses. E com aço hagui feyt, a cascu yo doni paga e acorriment. E entre tant lo senyor rey mach trameses les tres naus carregades, axi com yo hauia hordonat. E tantost com yo hagui les naus, yo tramis lo meu leny armat a Capis hon eren tots los veylls de la casa de Bensimomen en un castell de un Alarp amich llur, qui es gran senyor en aquell pays, per nom Iacob Benatia. E tantost com ells hagren haudes les cartes quel senyor rey los trametia, e la mia lletra, muntaren el meu leny e vengren a mi. E dementre quel leny anaua a ells, yo fiu ficar pals dauant lo castell entro a una ballestada luny: e ordone, que daquells pals en auant en pena de traycio nul hom no passas per neguna raho menys de ma volentat. E ordone tots los dedins un escudat ab un ballester, que exissen a torneig, que dues vegades lo dia nauiem cascun jorn. E nos erem entro a XXX cauaylls armats e entro a quinze alforrats el castell: e axi comensam nos a defendre be e ordonadament, si que tota hora nos trobauem defora. Empero yo entretant cite los vells de la illa de Gerba de part del senyor rey de Sicilia, que vinguessen a mi, e tramis cartes a cascu, quel senyor rey los trametia, que obehissen mi axi com la sua propria persona en totes coses. E tots los veylls de Moabia vengren a mi, axi aquells qui eren fora la illa, com aquells qui eren en la illa: e a cascu yo perdoni tot ço que hauien