e lendema que fuy vengut, lo senyor rey me feu venir en lo palau dauant ell; e aqui fo lo compte Manfre de Claramunt, e micer Damia de Palafi e micer Horigo Roço e molts daltres richs homens de la illa, e molts cauallers cathalans e aragonesos, e moltes altres bones gents: axi que tota vegada hauia en aquell palau C bons homens de gran compte e molta daltra gent.
Si que, com yo fuy vengut dauant lo senyor rey, ell me dix: en Muntaner, vos sabets lo gran dan e el gran greuge e desonor que nos hauem presa en la illa de Gerba, e vans molt lo cor, que nos ne puscam hauer venjança; perque nos hauem possat en nostre cor, que nos no hauem negu en nostre regne, qui ab la ajuda de Deus nos hi pusca tant bon conseyll donar com vos, per moltes rahons; e assenyaladament perço com vos hauets mes vist e oyt en guerres, que hom que sia en nostra terra; e daltra part, que hauets senyorejada gent darmes llonch de temps, e sabets, com fan a comportar. E daltra part que sabets sarrahinesch, perque podets menys de torsimanys fer vostres affers, axi en spies com en les altres guises en la illa de Gerba; e moltes daltres bones rahons que ha en vos. Perque nos volem eus pregam charament, que vos hauets de ser capita de la illa de Gerba e dels Querquens, e que prenats ab bon cor aquest feyt, e ab bona volentat. E nos prometem vos, que si Deus vos trau a honor daquesta guerra, que nos vos farem pus honrradament anar en Cathalunya a complir vostre matrimoni, que ara no fariets: e axi pregam vos, que per res nons en digats de no.
E yo que viu, quel senyor rey hauia tant gran fe en mi en aquests affers, vaig me senyar, e anem agenollar dauant ell, e fiu li moltes gracies del be que a ell pleya hauer dit de mi, e encara de la fe que hauia, que yo fos tal, quen tant grans affers yo sabes donar recapte. E otorgueli tot ço quell manas en aquests affers e en tots altres, e ane li besar la ma, e la lin besaren molts richs homens e cauallers per mi. E com yo lo hi hagui otorgat, ell apella an Simon de Montoliu e manali dauant tuyt, que li retes lo castell de Gerba e la torra dels Querquens, e que per ell ho delliuras a mi, e que daço encontinent me faes sagrament e homenatge, que ho tenia per mi, e que ensemps anas ab mi a Gerba e als Querquens, e que mo retes: e axiu jura eu promes em feu homenatge. E tantost lo senyor rey feu me fer les cartes e
