gents qui mal sauinguessen ab altres, ells ho faeren ab aquells del castell; que tots jorns estauen en punt de pecejarsen, e aço esdeuia per les mullers e amigues daquells del castell.
CAPITOL CCLI.
Com en Simon de Montoliu clama merce al senyor rey de Sicilia Fraderich, que ell faes rebre lo castell de Gerba e la torra dels Querquens a qui li plagues; e com dit senyor rey offeri a mi R. Muntaner la conquesta de Gerba, em aparelli per conquerirla.
E en Simon de Montoliu tornasen en Sicilia al senyor rey clamar merce, que ell faes rebre lo castell e la torra dels Querquens a qui li plagues, e que hi trametes paga. E lo senyor rey bonament no troba, qui la volgues hauer; e encara vos dich, que no trobara lo senyor rey, quen galea ne en leny qui anas a Gerba volgues pujar. Veus, en quin partit era.
E es veritat, que yo en Ramon Muntaner en aquella saho vengui en Sicilia de Romania, e demani llicencia al senyor rey de Sicilia, que yo pogues anar en les parts de Cathalunya a pendre ma muller que hauia affermada fadrina en la ciutat de Valencia be hauia X anys: e lo senyor rey dix me, que li pleya. E axi fiu armar una galea de cent rems que yo hauia, que era mia. E lo senyor rey manam, que com lauria armada la galiota, que anas a ell a Montalba un lloch qui es la muntanya XIII llegues luny de Masina hon ell estaua destiu: e aço era en iuliol, quell volia trametre joyes a madona la regina Darago e als infants, e volia, que yols ho portas. E yo dix li, que era apareyllat de fer ço quell manas. E en aquella saho era lo senyor rey e madona la regina sobre Almeria. E axi fiu armar mon leny per venir en Cathalunya, e compri tot ço que mester me feu per fer les noces. E com totes coses hagui apareyllades a Macina, e la galiota armada, yo ane a Montalba al senyor rey per pendre comiat dell. E com fuy a Montalba, lo senyor rey sach feyt venir en Simon de Montoliu;
