Miscona e Moabia ha tant compres, que tota Africa en la terra ferma hi es, axi Alarps com Moaps, com Barbres. E creu, que de la una part e de laltra hi haja morts mes de C milia persones per part. E el cap daquest bando es tostemps a Gerba: quen Gerba se comensa, e aqui se meten encara, e donen fauor e ajuda a tots aquells qui del llur bando son cascuna de les parts. E la caça de Bensimomen es cap en Gerba de Moabia, e son molt lleyals gents e bones enuers los chrestians.
E com en Rogero hach reconciliada la illa, tornasen en Sicilia, que deuia complir son matrimoni. E lo rey Robert citalo, que vingues a ell en Napols, perço com en Calabria hauia en Rogero be XXIII castells. E axi ell ana en Napols, e lla preslo malautia, e muri; de que fo gran tala, que si hagues vixcut, ell hagra be semblat lalmirayll son pare. E romas la sua terra a son germa en Carlet qui era un fadri de XII anys fins a XIV molt bo e saui segons sos dies.
CAPITOL CCXLIX.
Com los de Miscona ab alcuns de Moabia assatiaren lo castell de Gerba; e en Carlet ab ajuda del senyor de Sicilia Fraderich anant a Gerba gita toda la caualleria, e a poch de temps muri; e com reuelats segona vegada, lo senyor rey trames en Iacme de Castellar, hon axi mateix muri.
Com los Sarrahins de Gerba saberen la mort den Rogero, e los maluats de Miscona ab alguns maluats de Moabia, axi com la gabella del Duyques, reuelarense contra los chrestians e contra la casada de Bensimomen: si que meteren caualleria de Tunis en la illa e assatiaren altra vegada lo castell. E en Carlet ab ajuda del senyor rey de Sicilia e del rey Robert ab V galees e lenys ana a Gerba. E per aquella manera mateixa ell gita la caualleria de Tunis de tota la illa. E axi mateix ell reconcilia les gents de Miscona ab conseyll de la casa de Bensimomen, e perdonals. E
