podets entendre, com se tench per desaretat de tot. E lo bon duch de Tenes quil vae axi desconortat conortal e dix, que no sesmayas, que ell lo rebria de sa casa e de son conseyll ab tots aquells qui ab ell eren venguts: e axi lo rich hom fo recreat del tot, e lo duch de Tenes feu li escriure racio bona e bella per si e per sa companya. Queus dire? en aquesta vida vixque be VII anys, que hanch no fo nul hom en la cort del duch qui pus asaltament se vestis com ell e sa companya, ne null anas arreat com ell feya. Axi que tota aquella cort acoloraua.
E lo duch de Tenes prenias guart de son bon seny e de son bon enteniment, si be no sen feya res semblant, e daltra part trobaual en lo conseyll molt saui. Si quen aquella saho, quel duch hach manada sa propria carta, cascu sesforça de fer vestits a si e a sa companya per honor de la cort que donassen a jutglars. Queus dire? quel jorn de la cort vench, e en tota la cort no hach mills vestit negu, ne pus honrradament, que fo micer Bonifaci e sa companya; e hach be C brandons ab son senyal: e aço manlleua tot sobre la racio que deuia abans venir. Queus dire? la festa comença molt gran. E com foren a la esgleya major hon lo duch deuia pendre caualleria, larquebisbe Destines deya la missa, e sobre el altar estegren les armes del duch: e tot hom estech esperant, quel duch preses caualleria, e marauellarense, quel rey de França e lemperador hagren plet e so tengren a gran honor, que dells volgues pendre caualleria. E axi com tots estauen esperant, ell feu apellar micer Bonifaci de Verona, e ell vench tantost, e dix li: micer Bonifaci, feyts aqui prop larquebisbe, que yo vull, que vos me façatas caualler. E micer Bonifaci dix li: a senyor, que deyts! Trets vos escarn de mi? Segurament, dix lo duch, no; ans vull que axi sia. E micer Bonifaci que vae, que ab cor de atendre ho deya, acostas a laltar al arquebisbe, e aqui ell feu caualler lo duch. E com lach feyt caualler, lo duch dix dauant tuyt: micer Bonifaci, usança es, que tostemps donem aquells qui fan cauallers als cauallers nouells qui fan. E yo vull fer tot lo contrari, que vos mauets feyt caualler, perque yous do aci de present cincuenta milia sous de renda de torneses per tostemps daquest jorn auant a vos e als vostres, tots en castells e en bons llochs, e en franchalou, affer totes vostres voluntats. E encara vos do per muller la filla de aytal baro qui es romasa en mon poder, qui es dona de la terça
