Nalfonso Fraderich infants assats, e es exida la millor dona e la pus sauia que hanch fos en aquell pays. E segurament es de les pus belles chrestianes del mon, que yo la viu en casa de son pare, que hauia estro a VIII anys, que en casa de micer Bonifaci fom mesos ab lo senyor infant, com fom presos.
Ara daqui auant vos jaquesch a parlar den Alfonso Fraderich e de la companya, que de aqui auant nom entrametria dells a parlar; que depuys fuy vengut en Cathalunya, ells son tan luny, que a hurtes hauria a parlar de llur feyt: e yo no vull en aquest llibre metre mas ço que es vera veritat. E axi Deus los jaquesca be fer e dir; que de llur feyt de aqui auant nom entrametria.
Mas empero vull vos comptar la honor quel bon duch de Tenes qui lexa la terra al compte de Brenda feu en un dia a micer Bonifaci de Verona: e aço vull comptar per tal, que reys e fills de reys e richs homens ne prenguen bo eximpli.
CAPITOL CCXLIV.
Recompta, qui sia estat micer Bonifaci de Verona, e la sua dexendença; e com lo duch de Tenes pres caualleria del dit micer Bonifaci de Verona e li feu molt gran do e honor lo dia de sa caualleria.
Veritat es, quel duch de Tenes era hu dels nobles homens qui sien en limperi de Romania apres rey, e dels pus richs. E antigament foren dos frares, fills del duch de Braymon, qui passauen en oltra mar per la sancta esgleya romana ab gran caualleria e ab molta gent ab naus. E eren se recullits e Brandis e a Vanecia, e linuern aconseguils al port de Clarença. E llauors aquelles gents de aquell pays eren rebels a la esgleya. E aquests dos senyors trameteren missatgers al papa, que si ell los donaua lo principat de la Morea, que ells aquell hiuern lo conquerrien, que aytant poch se podien pus anar auant. E lo papa otorgals ho ab gran goig, si que aquells dos germans conquistaren tot lo principat e el ducat de Tenes. E lo major fo princep de la Morea, e lo menor duch de Tenes. E cascu hach sa terra franca e quitia, e donaren
