Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/452

Aquesta pàgina ha estat revisada.

ells, abans que exis en terra, fiu assegurar tots los homens e fembres e infants, e tot ço que hi era den Berenguer Dentença e de sa companya, e den Ferran Eximenis atre tal. E puix exi en terra, e tots aquells o aquelles qui volgren anar lla hon era en Ferran Eximenis, ells anaren, e fiu los acompanyar a cent homens de cauall de Turchs, e atretant de Turcoples, e ab cinquanta homens de cauall de chrestians, els fiu prestar carros qui li portaren la roba. E aquells qui romandre volgren en la host romangueren; e aquells qui no volgren romandre done barques quels portaren a Negrepont saluament.

E com hagui donat recapte a tot aço, que hagui feyta aturar la host dos jorns, fiu aplegar conseyll general, e reptels tuyt de ço quils era esdeuengut, e fiulos remembrant, a quant eren tenguts a aquell rich hom que mort hauien; e axi mateix an Ferran Eximenis, que per honor dells hauien lexat lo duch de Tenes, qui li feya molta donor. E en presencia de tuyt yols reti lo sagell de la communitat que yo tenia, e tots los libres, els lexe los escriuans, e pres comiat de tuyt. E pregaren me, que nom partis dells, e sobre tots los Turchs e els Turcoples, qui vengren a mi plorant, pregant me, que nols desemparas, quells feyen compte de mi, axi com de pare: e per veritat, que ells nom appellauen mas lo cata, que vol aytant dir en turquesch com pare; si quen veritat a mim pres major enyorament dells, que de nenguns, perço com en mon poder eren entrats, e tota hora hauien hauda major fe en mi, quen hom de la host dels chrestians. E yo dix los, que per res no podia romandre, que yo no podia fallir al senyor infant qui era mon senyor. Si que finalment yo pres comiat de tuyt, e ab un leny armat que yo hauia qui era meu de LXX rems, e dos barques armades yom parti dells, e vinguimen al Taix hon trobe lo senyor infant quem esperaua.

E com yo fuy partit de la companya, la companya passa per lo pas de Christopol ab gran affany, e puys per jornades anarensen a un cap qui ha nom Sacer Andria, qui es un cap de mar prop DXX milles de la ciutat de Salonich. E en aquell cap en la entrada ells satendaren, e daqui corrien a la ciutat de Salonich e per tot aquell pays, que trobaren terra noua; e pensaren de consumar aquella encontrada, axi com hauien feyt aquella de Galipol e de Constantinoble e de Andrinople.