Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/450

Aquesta pàgina ha estat revisada.

que en poder de sos enamichs se mete per força : e aquells reculliren lo volenters, que veyen la brega. Queus dire? que axi matant e firent vengren entro lla hon era la senyera del senyor infant e sa companya. Axi quel senyor infant vench armat sobre son cauall ab la maça en la ma, e anaua capdellant axi com podia. E tantost com en Rochafort e sa companya lo vaeren, meterense entorn dell, que nul hom no li pogues fer damnatge, ne els Turchs ne els Turcoples. Queus dire? que tantost com lo senyor infant fo ab ells, romas lo ferir; mas empero no romas tant, que tota hora aquell jorn no matassen dels nostres mateixos, ço es a saber de la companya den Berenguer Dentença e den Ferran Eximenis, mes de cent e cinquanta homens a cauayll, e be cinchcents de peu. Vejats, si fo be obra del diable, que si la terra fos poblada de gent qui a bataylla los exissen, ells haurien morts aquells e a ells mateixos.

E com lo senyor infant vench en la plaça hon jaya mort en Berenguer Dentença, aualla e comença a fer dell gran dol, el besa mes de deu vegades; e tots quants nach en la host, faeren atre tal, e en Rochafort mateix sen mostra molt despagat, en plora, e son germa e son auonclo que mort lauien. E com lo senyor infant los ne repta, escusaren se, que nol conexien. E axi hagren tort, e a gran pecat lo rich hom mori, e tots los altres. E lo senyor infant feu aturar en aquell lloch tota la host tres dies, e en una esgleya que hi hauia hermitanya de sant Nicholau soterraren lo cors del dit en Berenguer Dentença, e hi feren cantar misses, el meteren en un bell monument prop del altar. Deus haja la sua anima, que matre dret fo, que per tolre lo mal que nos faes mori. E com aço fo feyt, linfant sabe, quen Ferran Eximenis era en aquell castell ab aquells qui ab ell seren anats: e puys que ni anaren be LXX daltres, axi que tota hora fo ab C homens al castell bons homens de la host. E linfant trames li a dir, que sen tornas, e ell trameslo a pregar, que li perdonas, que ell no era en son poder, com no sera; que pus el castell fo una vegada, hauia anar dauant lemperador ab tota sa companya. E axi lo senyor infant tench lo per escusat ell e tots aquells qui ab ell eren.

E estant axi les quatre galees del senyor infant, de que era capita en Dalmau Serran caualler e en Iacme Despalau de Barcelona, vengren en aquell lloch hon la host era, quel senyor