nats a poques jornades. E com foren a dues jornades prop de Christopol, lo diable que no fa sino mal ordona, que la host den Berenguer Dentença se lleuas masa gran mati per la gran calor que feya, e aquells den Rochafort forensen lleuats gran dia, perço com hauien jagut en un pla qui era tot jardins, e que hauia de tots bons fruyts qui en aquell temps se conuenien, e bones aygues, e molt vi que hi trobaren per les cases. E axi per la bona posada ardarensen de partir, e los altres hauien haut tot lo contrari, per ques lleuaren mati. E axi la dauantera de la host del senyor infant aconsegui la rerasaga de la host den Rochafort. E com aquells den Rochafort los vaeren, una veu del diable vench entrells, qui crida: armes! armes! que veus la companya den Berenguer Dentença e den Ferran Eximenis quins venen matar. E axi la veu ana de ma en ma entro a la dauantera , e en Rochafort feu armar los caualls, e tots aparellarensen, e Turchs e Turcoples. Queus dire? lo brogit vench al senyor infant e an Berenguer Dentença e an Ferran Eximenis. E tost en Berenguer Dentença munta en son cauall en una cota vestit, tot desguarnit, ab la espasa cinta, e una escona muntera en la ma, e pensa de capdellar, e barafustar los seus, e de fer tornar anrera. E anant capdellant axi com podia — que no sabia quina remor sera, e capdellaua axi com aquell qui era molt saui rich hom e bon caualler — vench en son cauall armat de tots punts en Gisbert de Rochafort, germa menor den Berenguer de Rochafort, e axi mateix en Dalmau sant Marti, llur auoncle, en son cauall be armat, e a junta van venir enuers en Berenguer Dentença qui capdellaua; e cuydarensen, que ell que anegas la companya. E ab dos ajunta van li venir, e en Berenguer Dentença crida e dix: que sera? E amdosos lo van ferir, e trobaren lo desarmat, e passaren li les llances del altra part, axi que aqui mateix lo mataren, de que fo gran dany e gran tala, que ell faent be lo mataren. E com lagren mort, van cercar los altres, e assenyaladament an Ferran Eximenis. E en Ferran Eximenis, axi com a bon caualler e saui, axi mateix exi al brugit tot desguarnit, e puja el cauall, e ana capdellant. E com vae, que aquells den Rochafort hagren mort en Berenguer Dentença, e anauen ab ell los Turchs e els Turcoples, que hi feyen aytant com ells los manauen, e vae, que tot hom muria, entro ab XXX homens a cauall anasen en un castell qui era del emperador. Veus en quin perill se hach a metre,
Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/449
Aquesta pàgina ha estat revisada.