la gent consumada, si que res no si cullia; per que conuenia per força, que desemparassen aquell pays. E aço era acord den Rochafort e daquells qui ab ell eren, axi chrestians com Turchs, com Turcoples. E axi mateix nera daquell enteniment en Berenguer Dentenca e en Ferran Eximenis e tots los llurs, e yo mateix ab aquells de Galipol; mas nons gosauem moure per paor de brega que nos mesclas entre nos, com no hauiem qui temessem. E axi lo senyor infant parla ab cascuns, e fo acordat, que tots ensemps desemparassen aquella encontrada, e que yo ab XXIV lenys que hauiem, entre los quals hi hauia quatre galees e los altres eren lenys armats e barques armades ab los homens de mar, e ab totes les fembres e els infants que men portats, e que anas per mar entro a la ciutat de Christopol qui es a la entrada del regne de Salonich; e que yo derracas e cremas lo castell de Galipol, e el castell del Medico, e tots quants llochs hi teniem. E axi pres comiat dells, e venguimen a Galipol, e compli ço que era ordonat, e ab XXXVI veles entre galees e lenys armats e barques armades e barques de ribera yo exi de Boca Daner e fiu la via de Christopol.
CAPITOL CCXXXII.
Com la companya se moch pera anar al regne de Salonich; e com essent a dos jornades prop de Christopol brega se moch entre la companya, hon muri en Berenguer Dentença per mans dels Rochaforts.
E com saberen linfant e tota la companya, que yo hagui cremats e derrocats tots los llochs e els castells, e que fui exit de Boca Daner saluament, ordonaren la llur partença. E la ordonacio feu lo senyor infant aytal, quen Rochafort e aquells qui ab ell eren, e els Turchs e els Turcoples, que sen anas primer de un jorn, ço es a saber, que lla hon ells jaurien la una nuyt, que lendema lo senyor infant ab en Berenguer Dentença e en Ferran Eximenis e totes les llurs companyes hi jaquessen, axi que tota hora anassen una jornada los uns lluny dels altres. E axi anaren molt be ordo-
