entrells, que per res linfant per si aquell viatge no podia rebre senyoria de ciutat ne de vila ne castell ne de res. Que si la companya ho sabes, per res nol ne lexarien partir, ans lo receberen volenters per part del senyor rey de Sicilia. Mas en Rochafort los dix: barons, si ell vos en diu de no, que per res per si nou pendria, nous haja cura; que tota hora a la fi ho pendra per si. Queus dire? Tot axi, com hagren llur acord haut, ho meteren en consell de la comunitat, els digueren llargament tot ço que dauaut ses dit; mas empero nou dix en Rochafort, ans foren ordonats dos daquells L homens quiu digueren per tuyt. E tuyta la companya crida: be deyts, be deyts! e axi fo feyta la resposta al senyor infant. E com lo senyor infant hach hauda la resposta, fo li viares, que per gran honor sua liu diguessen. Queus dire? En aytal parlament lo meteren XV jorns. E com lo senyor infant vae, que en aço estauen, resposlos, que per cert sabessen, que si per lo senyor rey de Sicilia nol volien rebre, que ell sen tornaria en Sicilia. E com aço fo respost per lo senyor infant, volch pendre comiat. E en Rochafort e tota la companya pregarenlo, que nos partis dells entro fossen al reyalme de Salonich, e entro lla aguardar li hien axi com a senyor, e ell hauria haut son acord, e ells atre tal; e que, si a Deus pleya, que trametria entrells concordia. E axi mateix li digueren la discordia que era entre en Rochafort e en Berenguer Dentença e en Ferran Eximenis; e que plagues a ell, queu adobas. E ell respos, que li pleya.
CAPITOL CCXXXI.
Com lo dit senyor infant e la companya partiren del regne de Masedonia, e desempararen Galipol e lo castell de Medico, el cremaren, e sen anaren al regne de Salonich per guerrejar.
Ara es veritat, que nos hauiem estat al cap de Galipol e en aquella encontrada VII anys, despuix quel cesar fo mort, e hauiem hi viscut V anys de renadiu; e axi mateix hauiem desabitada tota aquella encontrada a X jornades de totes parts, que hauiem tota
