danar dels uns als altres, e tota hora hauia a passar per castells danamichs hon estauen fronteles. Queus dire? quen Rochafort ab les Turchs e lalmugaueria la major part ana tenir setge a la ciutat de Nona qui era LX milles luny de Galipol. E en Berenguer Dentença ana tenir setge en un castell qui ha nom lo Magarix, qui era a la mitat de la via de Galipol, e del setge que tenia en Rochafort. E tota hora en Ferran Eximenis se tenia ab en Berenguer Dentença, e tots quants Aragonesos hauia en la host, e partida de Cathalans de la mar. E axi cascu dells tenia llur setge, e cascuns tenien trebuchs ab que trabucauen los llochs que assatiats tenien.
CAPITOL CCXXX.
Com lo molt alt senyor infant en Ferrando de Mallorques vench en Romania a Galipol hon era la companya ab certes conuinences per lo senyor rey Fraderich rey de Sicilia; e com fo reebut e jurat per llur cap e senyor, menys de Rochafort e sa companya, quel volien jurar per si, e no per lo senyor rey de Sicilia.
E estant axi vench en Romania lo senyor infant en Ferrando, fill del senyor rey de Mallorques, ab quatre galees, que hi vench per lo senyor rey Fraderich rey de Sicilia, qui li trametia ab aquesta conuinença qui era entra ells, quel senyor infant no pogues pendre senyoria de la companya, ne encara de ciutats ne viles ne castells ne daltres llochs, sino per lo senyor rey de Sicilia. E encara que no pogues pendre muller en Romania sens volentat e sabuda del senyor rey de Sicilia. E daquesta conuinença ni hach lletres en Rochafort del senyor rey de Sicilia, e yo atre tal: e en tota la host no hach nul hom qui aço sabes mes. E axi lo senyor infant vench a Galipol e porta carta an Berenguer Dentença e an Ferran Eximenis e an Rochafort e a mi de part del senyor rey de Sicilia, que reebessem lo senyor infant en Ferrando per senyor, axi com la sua persona: e semblant carta ne trames a tota la comunitat de
