que no gossariem romanir a Romania: e no sabia be nostre cor, que ab cor ho hauiem pres, que nul temps non exissem, entro venjança complida neguessem presa.
E axi tornassen a Constantinoble e dix al emperador ço que hauia feyt; e encara li dix, que ades de present li hauria lo castell e mi e tots quants hi erem. E tantost feu recullir les XVIII galees sues e VII del emperador, de que era almirail Nandriol Murisch Genoues, e lleuaren lo fill del emperador per menar lo al marquesat, e vengren nos un dissapte a vespres dauant Galipol totes les XXV galees. E tot aquell dia e nuyt pensaren de obrar escales e guarniments per combatre Galipol, sabent, que la companya nos era lluny e nos erem romasos pochs homens darmes. E axi com ells ordonauen llurs bataylles que donassen lendema, yo ordone ma defenso tota la nuyt: e la defenso fo axi ordonada, que yo fiu guarnir totes quantes fembres hi hauia, que de les armes hi hauia assats, e ordoneles als murs, e a cascuna part del mur yo ordone un mercader daquells mercaders cathalans que hi hauia, que fosse ordonador de les fembres. E ordone per tots los carres mijes botes de vi be temprat ab vernigats e ab molt pa, e menjas e begues quin volia; que be sabia, quel poder era tant gran defora, que nons lleuria danar menjar a casa. E puix ordone, que tot hom fos be guarnit de cuyraces; que yo sabia, quels Genouesos anauen be bastats de passadors, e quen despendrien molts; quells han una manera, que no fan sino trer, e despendrien ells mes cayrells en una bataylla, que no farien Cathalans en deu. E axi fiu tot hom guarnir, e fiu estar oberts les postichs de la barbacana, que eren totes les barbacanes enuerdescades, perço que poguessem acorrer lla hon major ops nos fos. E daltra part ordone metges qui fossen apparellats dadobar, com nul hom seria nafrat, en guisa que tantost pogues tornar a la bataylla. E com tot aço hagui feyt e ordonat, hon deuia estar cascu, ne que deuia fer, yo ab XX homens anaua e corria ça e lla hon veya, que major ops era.
E lo jorn se feu, e les galees vengren a pendre terra. E yo ab un bon cauall que tenia mi terç de cauallers armats ab llorigues e perpunts contraste als palomers de pendre terra entro a hora de tercia. E a la fi X galees prengueren terra be lluny, e sobre aquell pendre terra a mi caech lo cauall, e finalment un meu escuder ana
