Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/436

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Lombardia lo fill del emperador menor per esser Marques de Monferrat. Si quel dit Ser Antoni Spindola dix al emperador, que si ell volia, que son fill lo marques hagues per muller la filla de micer Hopeciu Spindola, que ell li guarrejaria los Franchs de Romania. E lemperador dix, que li pleya.

E sobre aço lo dit Ser Antoni vench ab dos galees a Galipol, e desafians de part del comu de Genoua. E lo desafiament fo aytal, que ell nos manaua ens deya de part del comu de Genoua, que nos que ixquessem de llur jardi, ço era limperi de Constantinoble, que era jardi del comu de Genoua; en altra manera, si non exiem, quens desafiaua per lo comu de Genoua e per tots los Genouesos del mon. E yo responguili, que no pendrem llurs desafiaments; que nos sabiem, quel comu era estat e era amich de la casa Darago e de Sicilia e de Mallorques: e axi que no hi hauia raho, que aquells desafiaments ells faessen, ne nos deguessem rebre. E axi si ell feu fer una carta publica daço que hach dit, e yo daço que hagui respost per tota la companya. E puys altra vegada torna en allo mateix, e yo axi mateix li respongui, e foren ne feytes altres cartes. E puys a la tercera vegada ell si torna, e yo responguili, que deya mal, com aquells desafiaments se fermaua, e que yo de part de Deus e de la sancta fe catholica a exalçar era vengut en Romania, e que ell cesas daquells desafiaments; ans lo requiria de part del pare sant apostoli, de qui nos tenim la senyera, la qual ell podia vaer, contra lemperador e les sues gents qui eren de cismatichs, qui a gran traycio hauien morts los nostres caps e nostres frares, vinent los nos seruir contra los infels: e axi quel requiriem de part del dit pare sant e del rey Darago e del rey de Sicilia, quens ajudassen a fer aquesta venjança; e si nons volien ayudar, que nons noguessen. En altra manera, si ell no volia reuocar sos desafiaments, que protestaua de part de Deus e de la santa fe catholica, que sobrell qui hauia fets aquells desafiaments, e sobre tots aquells qui bons ni eren estats ne fauorables, fos la sanch que sescamparia entre nos e ells per aquell desafiament; e que nos ne romanguessem sens peccat e sens colpa; e que Deus e lo mon podia veure, que nos com a forçats ho hauiem a rebre, e ell estech en sos desafiaments. E aço feya ell, que hauia donat a entendre al emperador, que tantost com lo comu los desafiaments nos donas,