Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/434

Aquesta pàgina ha estat revisada.

anaren daquells qui romandre deuien, e tants que romangueren ab mi CXXXIII homens dapeu, qui de mar qui almugauers, e VII caualls armats qui eren de casa mia, que als altres hagui a donar llicencia per força: e prometeren a partir per meytat de tot guany que Deus los donas, ab aquells VII caualls armats qui ab mi romanguerne. E axi romangue mal acompanyat de homens, e be acompanyat de fembres; que tota hora hi romangueren mes de dos mil fembres entre unes e altres ab mi. Axi que la host sen ana a la bona hora, e anaren tant per llurs jornades, que entraren per limperi de Lantzaura en un bell pla. E Gircon, cap dels Alans, qui de les sues mans hauia mort lo cesar a Andrinopol, era aqui e hauia ab ell entro a tres milia homens de cauall e entro a VI milia dapeu: e tuyt hi hauien llurs mullers, e llurs infants; quels Alans ho fan a manera de Tartres, que ab tot ço del llur van tostemps, e james no posen en ciutat ne en vila ne en poblat. E com los nostres foren de prop, ells aturarensen un jorn, que no se acostaren a ells, per refermar e endresar llurs feyts de la batalla; quels Alans son tenguts per la millor caualleria que sia a lleuant. E com un jorn hagren reposat, vengren lendema prop dells albergar a un llegua: e puix apres lleuarensen mati, e a lalba foren ab ells, e van ferir per les tendes. E els Alans hauien ne hauda llengua mas nos pensauen, que tant prop los fossen. E axi hach ni ya aparellats be mil de cauall. Queus dire? La batalla fo fort, e dura tot lo jorn. Si que a hora de mig dia lo llur cap Gircon fo mort e perde la testa, e les senyeres sues abatudes. Si que tantost se desbarataren. Queus dire? que de tots los Alans non escaparen, qui de cauall qui dapeu, CCC homens: qui perço muriren axi tuyt, com los dolia lo cor de llurs mullers e llurs infants.

E comptar vos he, quen esdeuench a un caualler a la que sen menaua sa muller. E ell caualcaua en un bon cauall, e sa muller en altre, e tres homens a cauall dels nostres anauen los apres. Queus en dire? Lo cauall de la dona flaquejaua, e ell ab la espasa en la ma donaua li de pla, e a la fi los nostres homens de cauall aconseguiren lo caualler. E ell vae, quel aconsequien, e que la dona sauia a perdre, broca un poch auant, e la dona gita un gran crit, e ell torna envers ella, e ana la abraçar e besar. E com ho hach feyt, dona li tal colp de la espasa pel coll, quel cap lin mena en