haguem guanyat, e partim de guany per cauall armat XXVIII perpres dor, e per alforrat XIV, e per pao VII: axi que cascu hach la sua part.
E perço vos he dit aquesta tant bella ventura, que cascu entenats, que res no es mas lo poder de Deus, e aço nos feya per bondat de nos, mas per virtut e per la gracia de Deus.
CAPITOL CCXXV.
Com en Rochafort ana correr Lestenayre, els affega e crema totes les naus e galees e terides que alli eren; e com la companya dellibera de combatres ab los Alans, e la sort vench sobre mi, Ramon Muntaner, que romangues en guarda de Galipol.
E mentre aço se feu, en Rochafort era anat a correr be una jornada en un lloch qui es en mar major, qui ha nom Lestenayre hon se fan totes les naus e terides e galees quis fan en Romania. E hauia hi en Lestenayre mes de CL lenys, entre uns e altres: e tots los cremaren. E prengueren tots los nostres, e affegaren tota la vila e els casals daquell lloch: e tornarensen ab gran presa, e guanyaren tant, que fo sens fi.
E apres a pochs de jorns metem nos tuyt en cor, en Rochafort e en Ferran Eximenis e yo e els altres, que tot quant hauiem feyt no valia res, si nons anauem combatre ab los Alans quins hauien mort lo cesar. E finalment lacord fo pres, e de present la cosa metem en obra. E axi fo ordonat, que la companya ab llurs mullers e ab llurs infants qui eren al Panido e al Redisco, que sen tornassen tuyt a Galipol ab llurs mullers e amigues e ab llurs infants e tot ço del llur, e aqui lexassen llurs mullers e llurs infants e tota llur companya e ço del llur, e della ixquessen les senyeres. E axi se compli, que Galipol era cap de tota la host, e a Galipol estaua yo e tot mon alberch e tots los escriuans de la host. E yo era capita de Galipol, que com la host hi era, tuyt hauien fer dret en mon poder, del major al menor. E yo era can-
