tenia gran carrech a les coses. E guarda enuers lo mur, e no hi senti parlar negu, ne nul hom no hi paria. E anas a costar al mur, e feu semblant, que hi acostas escales, e nul hom no hi parech. E llauors ell sen torna a les tendes e feu tot hom aparellar de ma en ma menys de brugit. E hach C homens jouens e temprats, e ab les escales ells sacostaren al mur e van arborar les scales sus al mur, e puix van muntar en cascuna escala V homens, hu apres daltre. E tot suau muntarensen al mur, que hanch no foren sentits; puix muntaren ni altres, axi que foren be LX. E vansen emparar de tres torras. E en Ferran Deximenis vench a la porta del castell ab tota laltra gent ab destrals per trencar la porta. E axi com aquests matauen aquells qui eren al mur, e lo viafora era dins, tuyt corrien a aquells, e ells trencauen les portes. E axi se segui, que, com aquells LX homens foren sus, pensaren de donar sobre aquells qui eren el mur qui durmien, e tota la gent correch a aquells. E en Ferran Deximenis fo a la porta e pensa de trencar lo portal, que hanch no troba que li ho contrastas. E com les portes foren trencades, pensaren dentrar a matar e de destroyr tot ço que dauant se trobauen. Axi que prengueren lo castell, e si guanya tanta de moneda, que daquella hora auant en Ferran Deximenis ne sa companya no hagren fretura, ans foren tots richs. E axi podets be hauer entesa la pus bella ventura que james oyssets dir, que en mig del jorn semblas castell que VIII mesos hagues estat assatiat.
E com tot aço fo passat, e tota companya estech partida en tres parts, que uns eren apres altres, ço es a saber an Ferran Eximenis al Medico, e yo Ramon Muntaner a Galipol ab tot los homens de mar e ab daltres; que Galipol era cap de tot, e aqui venien tots quants hauien mester vestit o armadures o altres coses, e era ciutat hon trobauen tot ço que mester hauien, e aqui estauen e venien tots los mercaders de qualque condicio fossen. E al Redisco e al Panido estaua en Rochafort ab tota laltra companya, e tots estauen richs e basts, que res no sembrauem ne llaurauem, ne cauauem vinya ne podauem, e si culliem cascu any aytant vi com soliem, e aytant forment com ciuada.
Axi que V anys vixquem de renadiu, e les caualcades se feyen les pus marauelloses que james hom se pogues pensar: si que, si totes les vos deya, hom no hi bastaria escriptura.
