Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/416

Aquesta pàgina ha estat revisada.

ciutat fort bona al reyalme de Masedonia, qui ha nom Andrinopol, e hi ha de Galipol a Andrinopol cinch jornades: e a Andrinopol era Xor Miqueli, fill major del emperador. E encara vull que sapiats, quel cap de Galipol es en la una banda de Boca Daner de ponent, e de altra banda de lleuant es lo cap del Artaqui hon lo magaduch exiuerna laltre any ab la host.

E aquell lloch del Artaqui era la una part de la ciutat de Troya. E laltra porta era en un port qui es en mig de Boca Daner, en que ha un castell molt bell qui ha nom Paris: lo qual feu fer Paris, fill del rey Priam, com hach presa per força darmes Arena, muller del duch de Tenes, e la illa del Tenedo qui es prop de Boca Daner a cinch milles. E en aquella illa del Tenedo en aquell temps hauia una ydola, e venien hi un mes del any tots los honrrats homens de Romania, e les honrrades dones a romeria. E axi fo, que en aquell temps Arena, muller del duch de Tenes, hi vench en romeria ab C cauallers qui lacompanyauen, e Paris, fill del rey Priam de Troya, axi mateix era hi vengut a romeria, e hauia ab si entro cinquanta cauallers. E vae la dona Arena, e altas tant della, que dix a sos homens, que mester era, que lagues, e la sen menas. E axi com so mes en cor, axi fo: que guarnis ab tota sa companya, e pres la dona, e volch la sen menar. E aquells cauallers qui eren ab ella volgren la li defendre, e finalment tots cent muriren, e Paris menassen la dona: de que puix se moch tant gran guerra, que a la fi la ciutat de Troya que vogia CCC milles ne fo assatiada XIII anys, e puix fo intrada e presa e destroyda.

E al cap de Boca Daner defora ha un cap que hom appella lo cap del Endimitre, qui era altra porta de la ciutat de Troya. E axi veus Boca Daner, com estaua acompanyada de bons llochs e de graciosos de totes parts, que de cascuna part trobarets, que hauia molta bona vila e molt bon castell en lo temps qui nos hi anam, que tot es estat destruyt e desbaratat per nos, segons que auant entendrets, a gran tort del emperador, e a gran dret nostre.