e sa muller: e com entra per Constantinoble, fo li feyta gran festa e gran honor. E dementre que ell fo en Constantinoble, lo frare del emperador de Lantzaura qui guarrejaua ab lemperador, axi com dauant hauets entes, qui sabe, quel magaduch era vengut ab tota la sua host, tench son feyt per perdut. E tantost trames sos missatgers al emperador, e feu tot ço que ell volch: e axi lemperador per los Franchs hach son enteniment de tot ço que ell volch daquesta guerra.
E com aquesta pau fo feyta, lo magaduch dix al emperador, que donas paga a la companya. E lemperador dix, queu faria, e feu batre moneda en manera de ducat Venecia, que val VIII diners Barceloneses cascu. E axi ell feu ne fer que hauien nom Vincilions, e no valia tres diners la hu: e volch, que correguessen per lo preu daquells qui valien VIII diners, e mana a cascu, que prenguessen dels Grechs cauall o mul o mula o viandes o altres coses que haguessen ops, e que pagassen daquella moneda. E aço feu per mal vici, ço es que entras hoy e mala volentat entre los pobles e la host; que tantost que ell hach son enteniment de totes les guerres volgra, quels Franchs fossen tots morts, e fossen fora del imperi.
CAPITOL CCXI.
Com lo noble en Berenguer Dentença vench en Romania a la companya e fo feyt magaduch per frare Roger.
Si quel magaduch contrasta de pendre aquella moneda. E dementre que eren en aquell contrast, en Berenguer Dentença vench en Romania, e amena be CCC homens de cauall e be mil almugauers. E com fo a Galipol, troba, quel magaduch era a Constantinoble, e trames dos cauallers al magaduch, que volia que ell faes. E lo magaduch trames li a dir, que sen vengues a Constantinoble. E com fo a Constantinoble, lemperador laculli molt be, e sobre tot lo magaduch. E com hach estat un dia, lo magaduch vench al emperador e dix li: senyor, aquest rich hom es dels
