pensassen de tornar enuers la ciutat Dania. E dementres ell sen tornaua en Dania, missatgers li vengren del emperador, en que li feya saber, que totes coses lexades que ell sen tornas a Constantinoble ab tota la host, perço com lemperador de Lantzaura, pare de la magaduquesa, era mort e hauia lexat limperi a sos fills qui eren dos germans de la magaduquesa e nabots del emperador. E llur auonclo, germa de llur pare, eras alçat ab limperi, e perço lemperador de Constantinoble (perço com limperi de Lantzaura tanyia a sos nabots) trames missatgers al auonclo de sos nabots que sera lleuat emperador, que lexas limperi a aquells infants qui eren sos nabots a quis pertanyia. E ell feu lin fort cruel resposta, si que la guerra comensa molt gran entre lemperador de Constantinoble e aquell qui sera feyt emperador de Lantzaura. Si que lemperador de Constantinoble perdia tots dies en la guerra, e perço trames missatger al magaduch, que li vengues acorrer.
CAPITOL CCIX.
Com lo magaduch hauda la missatgeria del emperador de Constantinoble hach consell, que degues fer, en que fo acord, que de tot en tot anas acorrer lemperador.
E lo magaduch fo molt despagat, com en aquella saho hauia a desemparar lo regne del Natuli que hauia tot guanyat e restaurat de dolor e de mans dels Turchs. E sobre la missatgeria que hach hauda e los prechs quel emperador li feya molt expressos feu ajustar consell, e dix a tota la companya la missatgeria que hauia hauda, e quels pregaua, que li donassen consell, que faria. E finalment lo consell fo aytal donat, que de tot en tot anas acorrer lemperador de ço que ops hauia, e puix a la primauera tornarien al Natuli. E aço tench lo magaduch per bon consell, e conech, que la companya lauia be aconsellat. E tantost aparellarensen, e aparellaren les galees, e meteren hi tot ço que hauien pres: e la host pres lo cami per la marina, en guisa que les galees eren cascu jorn prop de la host, e lo magaduch lexa en cascu lloch bon recapte; jat se sia que ab poch recapte hi hauia assats, quen
