senyor infant en Fraderich, que ell que pensas de emparar la terra tota, que la illa de Sicilia e tot lo regne era vinclat a ell segons lo testament del senyor rey en Pere son pare. E si lo senyor rey en Iacme ho hauia desemparat, hauia desemparat tant solament lo dret que ell hi hauia, mas lo dret que vos, senyor, hi haueyts, no ha lloch de desemparar, no creem, que li sapia greu, que vos vos nemparets; que basta li a ell, que haja complit ço que promes ha en les paus. Queus dire? que axi fo acordat de tuyt, e trobaren ab doctors a ab sauis, que ell podia justament emparar ço que lo senyor rey son pare li hauia lexat per vincle.
E sobre aço trames per tota Sicilia e en Calabria e els altres llochs dels regnes, e emparas dels castells e viles e ciutats e llochs: e fo entre tant donat jorn, que tots los capdals e cauallers e syndichs de ciutats e de viles fossen a jorn cert a Palerm; que ell se volia coronar rey, e volia, que tuyt lo jurassen. E al jorn que los fo donat hi foren tuyt, e aqui hach gran gents de Cathalans e Aragonesos, e de Llatins e de Calabreses e dels altres llochs del regne. E com tots foren ajustats al palau reyal, ço es a la Salauert de Palerm, lalmirall preyca e dix los moltes bones paraules qui feyen al temps que tenien entre mans. E entre les altres coses quels dix mostra los per tres rahons, que aquest senyor era aquell terç Fraderich, que les profecies deyen que deuia venir e esser senyor del imperi e de la major part del mon. E les rahons eren aquestes: que era cert, que era lo terç fill quel senyor rey en Pere hauia; e daltra part, que era lo terç Fraderich que hauia senyorejada Sicilia: e daltra part, que seria lo terç Fraderich que es estat emperador de Alamanya: perque per bon dret li podia hom dir Fraderich terç rey de Sicilia e de tot lo regne que si pertanyia.
E sobre aço tuyt se lleuaren a una veu e cridaren: Deus do vida a nostre senyor lo rey Fraderich, terç senyor de Sicilia e de tot lo regne! E tantost lleuarensen tots los barons, e faeren li sagrament e omenatge; e puix tots los cauallers e ciutadans e homens de viles. E com aço fo fey, tantost ab gran solemnitat, axi com es costuma, anasen a la seu de la ciutat, e ab gran benedictio reebe la corona. E axi ab la corona en testa e ab lo pom en la ma destra e ab la verga en la ma sinistra ab vestidures reyals anasen caualcant de la sgleya major de Palerm al palau, ab los majors jochs e solaces que hanch se faessen a coronacio de
