la festa era tant gran qui tots jorns se feya, que aço era gran marauella de vaer. Queus en dire? que en Calathayu estegren dos ensemps dotze jorns, e dins aquells dies fo feyta la pau, e refermada entrells. E encara fo feyta pau del rey de Castella ab sos nabots; els dona en Castella tantes de terres, que ells sen tengren per pagats, eu grahiren, eu pogren grahir al senyor rey Darago; que daltrament, sino fos per ell, non hagren res haut.
E axi com hagren estat XIII jorns en Calathayu ab gran concordia e pau e amor, partirenne, e lo senyor rey acompanya lo rey de Castella e la regina de Castella, entro foren fora de tot Arago. E perço lo senyor rey Darago feu a tot hom sos ops, axi com dauant vos he dit, entro foren fora de sos regnes; que hanch un dia no poch hom conexer, que les racions se minuassen de res, ans crexien e millorauen tots dies. E com foren al departiment dels regnes, preseren comiat los uns dels altres ab gran concordia e amor e gracia, que Deus hi hauia tramesa. E lo senyor rey de Castella e la regina anarensen pagats e alegres per la pau que hauien feyta ab lo senyor rey Darago; e encara per la pau de sos nabots, de que era estat ab gran paor, quel regne no li tolguessen, com sagren feyt, si lo senyor rey Darago sagues volgut. Mas lo senyor rey Darago volch abans tractar entre ells pau e amor, per lo gran deute que hauien entre ells, e ab ell axi mateix.
Ara vos lexare a parlar del rey de Castella, e tornar vos he a parlar del senyor rey Darago e de Sicilia.
CAPITOL CLXXVIII.
Com lo senyor rey en Iacme Darago e de Sicilia tench tot son regne en pau, e esquiua bandos que no poguessen hauer en ciutats ne viles: e asenyaladament esquiua cells qui eren a Tortosa entre Garidells e Carbons e Puixs.
Abtant com los reys se foren partits, e hagren pres comiat la hu del altre, lo senyor rey Darago sen ana per totes les sues terres alegre e pagat, endreçant e adobant: qui en breu de temps
