lo testament del senyor rey en Pere, en lo qual vinclaua, que si lo senyor rey Nanfos muria sens infants, que tornas lo regne Darago al dit senyor rey en Iacme, e Cathalunya e el regne de Valencia, axi com dauant hauets oyt. E puix feu publicar lo testament del senyor rey Nanfos, e axi mateix lexaua tots sos regnes al senyor rey en Iacme frare seu rey de Sicilia. E com los testaments foren llegits, lo compte e els altres missatgers qui eren venguts requeseren lo dit senyor rey, que li plagues, que pensas danar en Cathalunya a reebre sos regnes. E lo senyor rey respos, que era aparellat danar; mas que ordonaria la illa de Sicilia e tota Calabria e tota laltra terra, en qual manera hagues a romandre, e puix que pensaria danar. E la resposta plague a tots.
E tantost mana lo senyor rey a lalmirall, que faes armar XXX galees: e lalmirall tantost para taula, e feu aparellar XXX galees, e metre en cuns. E tantost lo senyor rey trames per tota Calabria e per les altres terres a richs homens e cauallers, e a syndichs de ciutats e de viles, que venguessen a ell tantost a Macina: e axi com ell ho mana per ses cartes, axi vengren tuyt a Macina a ell. E com foren a Macina, ell los preyca els dix moltes bones paraules, e comanals madona la regina, que la guardassen, e que la tenguessen per cap e per senyora; e axi mateix los mana, que haguessen per cap e per major e per senyor, axi com la sua persona linfant Fraderich, e que faessen tot quant ell manas ne volgues, axi com farien per ell. E aquells encontinent prometerenli ho, e ell senyals e beneyls tots, empres comiat: e aquells en plorant besaren li les mans e els peus; e en apres besaren les mans axi mateix al infant en Fraderich. E com aço fo feyt, preseren comiat dells, e tornarensen cascuns en Calabria e en los altres llochs ab gran enyorament ques dauen tuyt del senyor rey; empero tuyt hauien gran goig del creximent que li era vengut, e axi mateix del bon cap quels hauia lexat, ço es a saber lo senyor infant en Fraderich frare seu.
