de persones com de robes, dom dargent e dor, que hauien de viles e de casals que cremauen e affegauen; e dels bestiars amenauen tants, que en la host sol per lo cuyr matauen un bou, e un molto sol per lo setge. Axi que tant gran diuicia hauien de totes carns, que tota res sen deuia marauellas, qual terra podia bastar a tant bestiar, que aquell a host consumaua.
Ara vos lexare a parlar del senyor rey de Sicilia qui te son setge en la ciutat de Gayeta, e tornar vos he a parlar del senyor rey Darago.
CAPITOL CLXVI.
Com lo senyor rey Nanfos Darago se vae ab lo rey Danglaterra, e esposa ab filla de dit rey Danglaterra: e les grans festes e dances e jochs que van fer.
Com micer Bonifaci e micer Ioan Dagrill foren partits del senyor rey Darago, cascu dells sen ana lla hon hauien ordonat. Queus en faria plus llongues noues? que tant anaren e vengren, qui al papa, qui al rey Danglaterra, qui al rey de França, que aportaren tot lo feyt a bona fi. E aço que lo senyor rey Darago se vaes ab lo rey Danglaterra en un lloch qui ha nom Olero, qui es en Gascunya. E la vista se fo empresa. E al jorn cert lo rey Danglaterra ab la regina sa muller e la infanta sa filla foren al dit lloch Dolero: e axi mateix hi fo lo senyor rey Darago e lo senyor infant en Pere ab ell, e molts richs homens e cauallers e ciutadans e homens de viles, que tots anaren ricament arreats e aparellats de bells vestits e de bell arnes. E axi mateix hi fo micer Bonifaci de Salamandrana e micer Ioan Dagrilli: e la festa fo molt gran quel rey Danglaterra feu al senyor rey Darago e al senyor infant en Pere e a totes les sues gents. Queus en diria? que la festa dura be X jorns, abans que de res se entrametessen de parlar de neguns affers.
E com la festa fo passada, entraren en parlament, e finalment lo senyor rey Darago afferma per muller la infanta, filla de rey Danglaterra, qui era la pus bella donzella e la pus graciosa del
