E lo senyor rey preycals e dix los moltes bones paraules: els dix, que ell volia anar en Principat, e que los lexaua madona la regina per dona e per senyora en lloch dell; e quels lexaua linfant en Fraderich, que degues ab lo consell que ell lexaua reger e gouernar tot lo regne; e quels manaua, quel guardassen axi com la sua persona. E com aço hach dit, e moltes bones paraules qui feyen al temps, assech se. E lleuarense los barons de la terra e digueren li, que eren aparellats de fer tot ço quell manaua; e axi mateix cauallers e ciutadans e homens de viles. E com aço fo feyt, lo consell se parti.
E a pochs de dies lo senyor rey passa en Calabria ab tota la gent, e puix lalmirall feu recullir totes les galees e daltres lenys e de terides e de barques qui portauen vianda e tot ço que ops hauien. E com fo feyt e aparellat, lalmirall ab tot lestol parti de Macina e anasen en Calabria al palau de Sent Marti hon lo senyor rey era ab la caualleria que hi hauia passada de Sicilia, ab aquells richs homens e cauallers e almugauers que sach feyts venir de la Calabria; axi que tots foren ab ell lo jorn quels hach donat. E axi lo senyor rey se reculli ab tota aquella gent qui deuien anar ab ell el viatge, e ell feu la via de Principat ab la gracia de Deus.
Ara vos lexare a parlar dell, e tornare a parlar de sos enamichs.
CAPITOL CLXIV.
Com lo compte Dartes sabut laparellament quen Sicilia esfeya, pensa de venir ab tot llur poder e secors del apostolich a Napols e Salerm.
E com sos enamichs hagren sabut laparellament que en Sicilia esfeya, tantost se pensaren, que per Napols se feya e per Salerm. E axi lo compte Dartes e daltres barons molts que hauia en lo regne per lo rey Carles vengren ab tot llur poder en Napols e a Salerm, e fo gran caualleria; quel papa hi hach tramesa gran ajuda de gents e de moneda. E axi esforçaren aquestes dues ciutats, en tal manera que per res nos poguessen pendre, entro ells tots haguessen perdudes les persones.
