Francesos, de que era cap Lestendart qui era vengut per guardar Brandis e lencontrada, per paor den Berenguer Dentença qui tenia Otrento e corria tota aquella encontrada. E axi com fo exit en terra ab tota la gent, la caualleria exi fora santa Maria del Casal de Brandis. E lalmirall qui vae tanta caualleria, que eren be DCC homens dacauall francesos, tenchse per descebut; empero comanas a Deus, e feu replegar la gent, e va ferir en ells tant esforçadament, que per cert els feu tornar anrrera envers la ciutat, axi quels derroch tro al pont de Brandis, e aqui vaerets feyts darmes de cauallers dins e defora. E los almogauers qui vaeren aquesta presa, e quels Francesos se tenien tant fort, van trocejar les llances, e puix van sen metre entre ells, e pensen desbuclar caualls e de matar cauallers. Queus dire? quel pont los tolgueren, e sen foren entrats ab ells, sino fos lalmirall a qui mataren lo cauall: e al lleuar del almirall vaerets colps de darts e de llances, e dels Francesos colps de bordons. Queus dire? a despit dells lleuaren lalmirall, e un seu caualler dona del peu en terra, qui li dona lo cauall. E com lalmirall fo pujat, llauors vaerets esforç; finalment lo pont los tolgueren los homens del almirall, e sen foren entrats ab ells, sino fos que tancaren les portes. E axi lalmirall tornasen alegre e pagat a les galees, e lleua lo camp: e trobaren, que tota hora hagren morts quatrecents cauallers e tanta gent de peu, que sens nombre fo. E tot hom guanya assats, e segurament que daltra part hi hach a trametre lo rey Carles, que daquest non calech hauer dupte an Berenguer Dentença, ne aquells qui ab ell eren en la ciutat de Otrento.
Apres tot aço lalmirall sen ana a la ciutat de Otrento hon li fo feyta gran honor e gran festa. E aqui refrescar la gent, e paga de quatre mesos tots los cauallers e paons qui eren ab en Berenguer Dentença per part del senyor rey de Sicilia. E puix partint de Otrento venchsen a la ciutat de Taranto, e axi mateix los paga, e puix a Cotro e a les Castelles e a Giraix e a la Mandolela e a peu de Datil e al castell de Sanctagata e a Rego. E puix entrassen a Macina hon troba lo senyor rey en Iacme rey de Sicilia, e madona la regina sa mare e lo senyor infant en Fraderich; e si li fo feyta festa, no mo demanets, que james semblant no lin fo feyta en negu lloch. E madona la regina hach gran plaer de la sua vista, el aculli el honrra molt mills que no solia: e sobre tot dona
