CAPITOL CLVIII.
Com lo senyor rey Nanfos Darago reebe la corona del regne de Valencia, e trach sos cosins de Xatiu; e com ell son cors dellibera fer entrada en Castella ab tuyt ensemps; e com essent sobre Castella li vench missatge del compte Dampuries, que Francesos volien entrar en Empurda.
Veritat es, que com lo senyor rey hach tot lo feyt ordonat del senyor infant, e tramesos sos missatgers al rey de Castella per desafiar, ell sen vench al regne de Valencia e com entra per la ciutat, fo li feyta gran festa. E a jorn cert vengren hi tots los barons del dit regne, cauallers e homens de viles. E com foren tuyts aplegats, e altres gents moltes, ab gran solemnitat ell reebe la corona del regne de Valencia.
E com la festa fo passada, ell trague de Xatiua, com hi fo (que hi ana tantost que la festa fo passada) en trague dell castell de Xatiua don Alfonso e don Ferrando, fills del infant en Ferrando de Castella, e feu fer una bella senyera ab senyal del rey de Castella, e aparella moltes gents de cauall e de peu, ab que pogues ell entrar duna part en Castella ab don Alfonso, e daltra entras linfant en Pere.
E estant que aquest parlament se feya, a Deus plague quel senyor infant en Pere fo malalt molt greument, e venchne correu al senyor rey en que li faeren saber richs homens e cauallers que ja eren tuyt a Calathayu, que manaua que faessen. E com lo senyor rey sabe aço, fo molt despagat, e pres acord, que mes valia, que ell son cors anas a Calathayu, e que lla menas don Alfonso e don Ferrando, e que della faes una entrada ab tuyt ensemps: e axi trames los a dir, quel esperassen.
E tantost ell sen ana a Calathayu ab tota aquella gent que ell manaua quel seguiren, e en pochs jorns ell fo lla ab gran gents, e troba quel senyor infant no era guarit, ans estaua molt agreujat. Si que tantost ell pensa dentrar, e foren tota hora be dos mil caualls armats e cinchcents alforrats e be cent milia homens de peu. E ordona, que hagues la dauantera don Alfonso de Castella,
