en Deus, com cascu mati la professo se feya per la ciutat, lloant e glorificant Deus de la gracia quels hauia feyta: e axi entro a hora de dinar metien tot llur temps en Deus a lloar e beneyr e fer gracies, e de pres menjar feyen altres jochs. Queus dire? la festa dura VIII jorns.
CAPITOL CXLI.
Com lo senyor rey Darago trames linfant Nanfos a Mallorques ab gran poder de cauallers e almugauers per pendre la ciutat, per raho quel apostolich endreçaua, quel rey de França hagues la illa de Mallorques, la qual volch guardar lo senyor rey en Pere.
E com la festa fo passada, lo senyor rey apella lo senyor infant Nanfos e lalmirall e dix los: infant, nos volem, quencontinent vos aparellets per passar ab cinchcents caualters, e lalmirall yra ab vos, e assatiats Mallorques. E el feyt sera axi ordonat, que a pochs dies que hi siats la ciutat vos sera retuda, e tota la illa, e Yuiça atre tal: e aço no tardets, ans se faça tantost. E lo senyor infant respos: ço que vos manets sera feyt; veus mi aparellat, ordonat vos, qui volets que vaja ab mi.
E lalmirall qui era molt saui caualler dix al senyor rey: senyor, merce, placiaus quem perdonets de ço queus vull demanar. Dix lo senyor rey a lalmirall: digats tot segurament. Senyor, donchs placiaus, queus placia dir a lalmirall, ques aço queus mou, que nos anem a Mallorques? Dix lo senyor rey al almirall: be deyts, e plaume, que linfant e vos ho sapiats: veritat es, que a nos es cert per lletres que hauem damichs nostres que hauem en Genoua e en Venecia e en Pisa, que el papa cuyda endreçar, quel rey de França haja la illa de Mallorques de nostre frare e grat o a força. E la força es, que li cuyda fer per dos fills seus que li te a Paris los majors que ha; que si per grat no la li volen lliurar, que li diga, que tolra la testa a sos fills, sino la li lliura, encara que li tolra Muntpesller e a Rossello e Conflent e Serdanya. E axi breument yo no trop, qui lin gosas dir de no, per que es
