Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/298

Aquesta pàgina ha estat revisada.

lo rey de França son nabot e ab son frare e ab lo cors de llur pare e el cardenal, axi com ya hauets entes que era ordonat, e pensaren de passar per lo dit lloch del Pertus. E axi mateix llauors les gents del senyor rey de Arago cridaren a grans veus: senyor, vergonya! senyor, firam! e lo senyor rey pus tenia fort, entro lo rey de França fo passat, e aquells qui ab ell anauen pres loriflama.

E com les adzembles e gents menudes començaren a passar, les gents del senyor rey, com vaeren aço, no creats quel senyor rey ne altre los pogues capdellar, axi que un crit se moch per la host del senyor rey Darago: firam! firam! E llauors tot hom se llexa correr sobre ells, e vaerets trencament de cofrens, e barreig de tendes e de robes e daur e dargent e moneda e vexella e tanta de riquesa, que tot hom fo rich que si trobas. Queus dire? que qui auant fo passat, valch li, que de les adzembles, ne de la gent de peu, ne dels cauallers de la rerasaga non estorce hu, que no fossen tots morts, e la roba barrejada. E com començaren a ferir, los auchs foren tant grans, que de quatre llegues los oya hom, si quel cardenal quen oy dix al rey de França: senyor, ques aço? tots som morts. Dix lo rey de França: creats, que nostro auonclo lo rey Darago no ha poguda capdellar la sua gent, que assats ha haut daffany a lexar passar nos; que ja pogues oyr, com la dauantera nostra passa, que tuyt li cridauen: senyor, firam! e ell veyets, que capdellaua, cridaren: senyor, vergonya! firam! firam! e llauors encaras treballaua mas de capdellar; e com nos fom passats, e les gents vaeren les adzembles quils feyen en lull per la roba, nols ha pogut capdellar: per que feyts compte que daquells qui son romasos hu non escapara; e axi pensem danar.

Abtant passaren lo Pertus, e en un coll qui es sobre una ribera que hi ha ells vaeren lo senyor rey de Mallorques ab la sua caualleria e molta gent de peu de Rossello e de Conflent e de Serdanya, e estech en aquell coll ab la senyera reyal estesa. E lo cardenal quils vae acostas al rey de França e dix: ha, senyor, que farem? veus lo rey Darago que jaus es exit de dauant! E lo rey de França dix li (que sabia que axi era ordonat per lo rey Darago e per lo rey de Mallorques): nous temats, que aquell es nostre auonclo lo rey de Mallorques quins ve acompanyar. E llauors lo cardenal hach gran goig, pero no sen tench per trop segur. Queus