bate de rems, e va abatre aquelles senyeres, e mes aquelles del senyor rey de Arago. E aquells qui vaeren aço volgren girar, mas lalmirall en Roger de Luria les va ferir. Queus dire? que totes les hach ab tota la gent. E puix anasen al port de Roses, hon troba mes de cent cinquanta entre lenys e naus e terides, e totes les hach; e puix exi en terra, hon hauia be cinch cents cauallers francesos e moltes adzembles qui eren vengudes per vianda, e va ferir en ells e desconfils, si que mataren mes de dos cents cauallers; e els altres ab tota aquella gent qui seguir los poch fugiren envers Gerona, hon trobaren ja, quel rey de França hauia haut ya lo seu mal mandado: e aquests aportaren los en mes.
Puix lalmirall combate la vila de Roses e pres la e la establi be per raho de les viandes que hi eren. E com lo hach feyt, venchsen envers Barcelona e troba en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol a sent Feliu, e digueren li com lauien esperat, e ell fon molt pagat. E axi lalmirall trames ne tot lo nauili, axi galees com altres lenys e naus e terides a Barcelona; que be veya, que la mar era sua, e que nol calia tembre de res.
CAPITOL CXXXVII.
Com lalmirall en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol tornaren a Roses; e lo gran alegre que hach tota la gent de Castallo, la qual no gosauen fer apares per raho dels dos infants del senyor rey de Malorques qui eren a Paris.
E tantost ab en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol ensemps ab totes les galees armades tornaren a Roses, que pensas quel rey de França no podia aturar al setge, e que seria be que ell ab los homens de mar quels fos al coll de Panicas, e que haguessen llur part de la roba e dels homens. E axi com ho pensa, axi ho compli, que ell se vench a Roses, e de Roses als Grels de Castallo: e si hagren goig les gents de Castallo e de tota la terra, no men demanets, que sens fi era lo goig qui era a Peralada, e en Rossello axi gran, si be nos ho gosauen fer apares per
