salents qui ab vosaltres sien estats. E sobre aço ells besaren li lo peu, e ab gran goig tornarensen a les galees, e digueren a tots la gracia quel senyor rey los feya. E tuyt començaren a cridar: senyor, Deus vos do vida! e tot hom exi francament en terra ab tot quant hach percasat.
E com aço fo feyt, en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol anarensen al senyor rey e digueren: senyor, si vos ho tenits en be, les XXII galees farem tirar en terra, e adobar les hem, que totes han mester adop. E lo senyor rey dix: be deyts; mas fets tantost posar lestandart nostre a la taula, e pensats tot hom de pagar de quatre mesos, e axi com sien adobades les galees, hajats larmament, que si lalmirall venia, que ab ell ensemps anasets. Senyor, digueren ells, aço sera feyt, e estats ab bon cor daqui auant, que com lalmirall no vingues, nos ab la ajuda de Deus los confondrem tots ab aquestes XXII galees. Dix lo senyor rey: axi sia plaer de Deus ques faça. E axi pensaren de tirar les galees en terra, e adobar e tenir taula e de pagar de quatre mesos.
E com aço hach ordonat, lo senyor rey exi de Barcelona, e tornasen lla hon era lo senyor infant Nanfos e los capdals e los cauallers e laltra gent que hauia lexats per la frontera: e ana dels uns als altres ab poca gent de cauall e ab poca gent de peu per reconexer, que feyen.
CAPITOL CXXXIV.
Com lo senyor rey Darago se combate lo jorn de madona sancta Maria Dagost ab dos cents almugauers contra quatre cents cauallers francesos qui eren ab lo compte de Niuers en celada; e com los hach vençuts, e mort dit compte.
Si que el jorn de madona sancta Maria Dagost, que ell sen anaua envers Besuldo, a lalba del jorn, esdeuench en una celada de CCCC cauallers Francesos qui foren mesos en celada, perço com recua venia de Roses a la host de vianda. E per aquell lloch
