e tota hora veig que tenen un ordre. Donchs, prohomens, que consellats que façam? Queus pregam, digueren ells, puix que lla deuets anar eus volets combatre ab ells, queus placia que hi muntem ab vosaltres; que per cert, si en cors vos ho metets, tots son vostres ab Deus queus ajudara. Barons, digueren en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol, assats hi ha, que aquests dos cosins germans vostres sien ab nos, que no seria, bo que vosaltres desacompanyasets vostres auonclo en Gras: e siats certs que, si Deus nos fa be o merce, que haurets millor part que si ab nos hi erets. E axi anats a la bona ventura, que nos al mati serem ab ells ab la ajuda de Deus que sera ab nos, e saludats nos vostre auoncle. Senyor, digueren ells, molt nos fariets millor gracia quens lleuassets. E en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol digueren: per cert que nou farem; quen les batalles no hi nexen los homens, e axi no volem, que per res lo prohom en Gras pogues de vosaltres vaer, mas ço qui son plaer fos. E ab aytant comanarenlos a Deus, e los dos jouens comptaren an Gras llur auonclo ço que hauien feyt e dit. E lo prohom en Gras dix: ha senyor ver Deus baneyt que sots veritat e justicia, ajudatlos els dat victoria els defenets de tot mal! e com aço hach dit, los dos nabots seus preseren XX seruents, e marina anarensen lla per vaer la batalla.
E les galees pensaren de vogar en alba de jorn, e ells foren dauant les XXV galees. E dos lenys qui estauen en guarda den Guillem de Lodouia hagueren vistes e comptades les galees, e tantost vansen a ell e digueren li: senyor, via sus, fets armar vostra gent, que veus aci dauant que venen XI galees e dos lenys; e per cert aquestes son les XI galees e dos lenys den Ramon Marquet e den Berenguer Mallol, que hauem haudes noues que son partides de Barcelona. E tantost en Guillem de Lodouia feu sonar les trompes e les nacres, e fer armar tot hom; e entretant lo jorn se feu, e les unes galees faeren a les altres. E en Guillem de Lodouia feu lleuar bolta a les palomeres, e feu la via de les XI galees qui estauen de fora, perço que no fossen pres terra; e en Guillem de Lodovia vench a ells ab les XV galees affranallades, e les deu que venguessen per popa, axi que les tenguessen en mig, en guisa que no les pogues negu escapar. E per cert ordonas sauiament. E en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol faeren affranallar les galees ab franells llarchs, e marraren tots los
