CAPITOL CXXVII.
Com lo rey de França posa son setge sobre Gerona, e la gran maluestat e crueltat quel almirall de les galees del rey de França feu a sanct Feliu.
Quant aço fo feyt, lo rey de França ana a posar setge a Girona. E les galees vengren a senct Feliu, mes les naus e la vitualla totes estauen al port de Roses, que pus Castallo era llur, nols calia de res tembre. Si que lalmirall de les galees del rey de França, com fo a senct Feliu, troba que tota la gent era fuyta per les muntanyes, e feu cridar, que tot hom que fos de senct Feliu, que volgues almoyna, que vengues, que ell la li faria. E les gents mesquines, velles e pobres e fembres e infants vengrensen molts a senct Feliu. E com lalmirall vae que non vengren pus, feu metre aquestes gents en cases e dix, que los daria almoyna; e com foren en les cases, feu hi metre foch e cremals tots. Veus almoyna quina fo. E daquest holocaust podets entendre, si munta lo fum envers lo cel: que nous dire del feyt, que del recomptar es pietat e dolor. Deus sia beneyt que tant soffert, empero a la fi de tot fa dreta venjança.
Ara lexare a parlar del rey de França qui ha posat son setge a Gerona, e tornare a parlar del senyor rey Darago.
CAPITOL CXXVIII.
Com lo senyor rey en Pere stabli Beselda e los castells qui eren entorn de Gerona, de hon tostemps les sues gents feyen gran damnatge en la host del rey de França; e de la bonesa den Guillem Galceran de Cartalla.
Com lo senyor rey Darago hach ordonada e establida la ciutat de Gerona, e fo hi romas per cap e per major en Ramon Folch, vescompte de Cardona, e ab ell ensemps molt honrrat caualler
