senyor majudets, em siats valedor a mi e a les mies gents! e senyals e beneyls: e tot esforçat e escalfat en lamor de nostre senyor ver Deus Iesu Christ mana ensellar; e tot hom qui apparellat ne fos, que anas ab armes, que ell volia anar ab armes. Axi que aquell dia ell porta armes en la ciutat de Barcelona, e feu gran festa e gran alegre a honor de Deus; e conforta axi lo cor de les sues gents, que jas volgren tenir ab llurs armes contra llurs enamichs, quel jorn los paria un any que fossen venguts.
E com aquesta festa fo passada a Barcelona, lo senyor rey trames missatgers per tot Arago als Aragonesos, que guardassen, que per Nauarra ne per Gascunya no pogues venir damnatge en sos regnes; e trames per tota Cathalunya ses cartes de manament a richs homens e a cauallers e a ciutadans e viles, que vinguessen ab llurs armes tots al coll de Panicas, com lla entenia ell acostrastar al rey de França, que no entras en sa terra. E cascuns, com hagren haut lo manament, si que al dia qui los fo donat foren tuyt al coll de Panicas, e lla ells satendaren, e lo senyor rey e linfant Nanfos ab gran res de la caualleria de Cathalunya. E com foren tots aplegats, lo senyor rey ordona, quel compte Dampuries ab les sues gents guardas lo coll de Banyuls e el coll de la Maçana. Si quel compte Dampuries mes la host de Castallo al coll de Banyuls, e dels altres mes al coll de la Maçana. E lo compte ab sos cauallers ana vesitant los uns e els altres mas mija llegua; e cascun lloch daquests era tant fort pas, que no calia quen calgues negu tembre qui aquiu passas. E daltra part mes al Pertus aguardar lo vescompte de Rocaberti. E lo senyor rey ab totes les altres gents estech al coll de Panicas. E en cascun lloch eren ordonats mercaders e altres gents, quels portauen a vendre tot ço que ops hauien. E axi los passos estigueren be guardats e establits.
E lexar vos he lo senyor rey Darago e les sues gents, e tornar vos he a parlar del rey de França e del rey de Mallorques.