negu altre, entrarensen en una cambra, e tota hora fo passada hora de nona abans quen exissen ne menjassen. Que ordonaren ne que digueren entre ells, aço nul hom no pot saber; mas be se dix per moltes gents, quel senyor rey Darago dona llicencia al senyor rey de Mallorques, que valgues e ajudas al rey de França contra ell, perço com cascuns dels germans eren sauis e conexien, que Muntpesller e lo comptat de Rosello e de Conflent e de Sardanya serien perduts, si als sen feya. E la casa de França hauia aytal costuma, que res que prengues per guerra no tornaria, ans perdria tota sa terra: e axi conexien, que Muntpesller e Rosello e Conflent e Sardanya no li porien defendre; e axi valia mes que ho restaurassen. E axi partirensen, que nul hom no sabe que sauien dit: saluant aço quen pensaren aquells qui sauis eren, e encara los Francesos ne estegren tostemps en aquesta sospita. E com hach pres comiat la hu del altre, lo senyor rey Darago sen torna a Barcelona, e lo senyor rey de Mallorques a Perpenya.
Ara vos lexare a parlar damdosos los reys, e tornare a parlar del senyor infant en Iacme e del almirall en Roger de Luria.
CAPITOL CXIII.
Com lalmirall en Roger de Luria costeja tota Calabria, e les grans proeses que feu; e com prengue lo princep Matagrifo, fill major dell rey Carles, e delliura de preso madona la infanta, germana de madona la regina Darago; e lo gran trahut que posa sobre les gents de Napols.
Com lalmirall hach feytes adobar les quaranta galees quel senyor infant li mana fer adobar, e hach les xurmes totes, e tota laltra companya de cap, segons que ordonat era, que aytants homens hi hagues Llatins, com Cathalans, e els ballesters tots Cathalans en taula de totes les galees, saluant VI galees lleugeres, que hi hauia ab tarsols, e feu metre lo pa en les galees, e ço que ops hagren. E com les galees hagren haut compliment de ço que
