Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/238

Aquesta pàgina ha estat revisada.

les llurs yrien totes ensemps, e seria fort cosa e gran perill, que ab totes nos combatessem; quen aquelles galees ha molt bona gent, axi com Prohençals e Gascons e Genouesos e altres molts; e com sabran, que non hich hajam mas deu, vendran assegurats, e no prearan res lo nostre poder, e per aço yran se departent, e vosaltres ab aquestes deu galees yrets firent sa e lla a vostre saul. E entretant que axi yran menyspreant lo nostre poder, e les nostres galees vendran de Sicilia e yran ferir lla hon la major part de llur estol sia. E axi ab ajuda de Deus vendrem a cap de nostres enamichs, mostrant nos ab poch poder. E de les guerres es axi, que hom se deu comanar a Deus, e puix que hom ab la ajuda de Deus quen trie lo millor e el pus profitos, e que hom ne leix anar la ufana.

E com hagren oyt en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol, digueren: senyor, perdonats nos, com nos voliem vos consellar, que be es cert a nos, qua aytals cent com nos com no venriem a les vostres peades: e entenem, senyor, que es gran seny ço que vos deyts. E axi farem fer les X galees, axi com vos, senyor, manats. Ara, dix lo senyor rey, anats a la bona ventura, e tenits segret ço que nos vos hauem dit. Senyor, digueren ells, daço estats tot segur, e ab aytant besaren li la ma, e anaren fer ço que lo senyor rey los hach manat.

Abtant la cort fo ajustada, que foren tuyt a Barcelona el dia quel senyor rey los hach manat, e foren al palau reyal. E lo senyor rey dix los tot ço que hach dit a les corts de Çaragoça als Aragonesos, e moltes bones paraules qui feyen al temps. E com lo senyor rey hach parlat, lleuas larchebisbe de Tarragona e dix moltes bones paraules, e entre les altres dix: senyor, yous dich per mi e per tots lo prelats de nostre archebisbat, clergues e religiosos, que nos nous podem consellar res en lo feyt de la guerra, e majorment contra la sentencia del pare sanct que ha donada contra vos; per queus placia que de nosaltres consell no vullats hauer, mas placiaus quens jaqueixcats fer solament vida al pus estretament que ops hajam. E com lo senyor rey hach be entes ço que larchebisbe hach dit, conech la gran bondat dell e dels altres prelats e clergues, e la gran naturalesa que li mostrauen, que ço que larchebisbe hach dit dix a bon entenedor, que aytant volia dir: quel senyor rey se prengues tot ço de la sgleya, e que sen ajudas en