stabli lo castell el enforti el adoba. E encara feu fer un mur en la vila, que la estrengue be dos parts envers lo castell; que la vila era llonga, per que no era tant fort ne tant deffenent, e per aços perde. E com aquest mur hach ordonat de fer, feu cridar per la host e per tota Sicilia, que trames que aquella crida se faes per tot hom qui fos romas viu de Agosta, que pensas de tornar. Mas per mal pecat pochs ni hauia restaurats. E axi mateix feu cridar per la host, e puox per tota Sicilia, que tot Cathala quis volgues poblas en Agosta, que pensas de venir, que hom los donaria bones possessions franques e quities: e vengren hi molts qui encara hi son, ells o aquells qui dells son exits. E com aço fo feyt, ana vesitar Çaragoça e Not e tota la Vall. E puix ana a Soterrera, quel castell se tenia encara per lo rey Carles, e ordona hi setge tal, quen breu de dies se rete. E puix ana vesitar gran res de tota la illa. Puix ana a Xifelo, e ordona hi setge al castell qui axi mateix se tenia per lo rey Carles; e semblantment no ana a gayre ques rete. E axi mateix gita de tota Sicilia sots sos enamichs, e puix tornasen a Macina, hon li fo feyta gran festa per la regina e per linfant en Fraderich e per tuyt.
Ara lexare a parlar del senyor infant, e tornare a parlar den Berenguer de Vilaragut.
CAPITOL CIX.
Com lo noble en Berenguer de Vilaragut ab XII galees pres moltes naus e terides del rey Carles, e barreja Galipol e Vilanoua e Pulia.
Com en Berenguer de Vilaragut se fo partit del almirall, ell feu la via del cap de les Colones. E a lalba del jorn ell ana a Cotro, hon troba tres naus e terides moltes del rey Carles, carregades de viandes que trametia a la caualleria ques cuydaua que fos en Sicilia; e tantost enuestiles e pres les totes, e les amarina, e les trames en Sicilia a Macina. E puix feu la via de Taranto, e axi mateix hi troba gran nauili que pres e trames a Macina. E puix feu la via del cap de les llengues e pres Galipol, el barreja,
