volentat de Deus be les amenara. Senyor, dix lalmirall, aço sera feyt axi com vos manats: e plaume, com les comanats an Berenguer de Vilaragut, que molt es saui caualler, e bo de tots feyts. E sobre aço apellaren en Berenguer de Vilaragut, e lo senyor infant en Iacme dix li ço que hauia pensat, e que pensas de muntar en les galees, e pensas de be affer. E en Berenguer de Vilaragut ana li besar la ma, e feu li moltes gracies. E tantost recullis ab bona companyia de cauallers e domens de peu, e preseren comiat del senyor infant e daquells qui ab ell eren, e anarensen a la platja Destil, e dauant lo castell lalmirall posa micer Agosti e a sa campanyia. E puix li dona de part del dit senyor infant los dits deu caualls a ops dell e dels altres barons qui hi eren parents seus, e larnes del cors e del cauall qui era llur. Abtant micer Agosti e els altres qui vaeren aquesta cortesia dixeren: ha Deus, que fa lo papa e els cardenals, com no fa lo rey Darago e sos fills senyors de tot lo mon? E faeren al almirall moltes gracies, e pregaren lo, quels comanas en gracia del senyor infant, e que sabes per cert, que per la sua bondat aytant com ells viuissen contra ell no seran en neguna part.
E com micer Agosti e sos companyons foren en Napols, trobaren lo princep dolent e despagat de ço que li era esdeuengut dels comptes. E dobla li la dolor de micer Agosti, tant que va dir: valria mes al rey Carles nostre pare, que aquest feyt adobas, que sis mena per guerra tot ho veig perdut.
Ara parlare del almirall qui sen torna a Macina, e en Vilaragut partis dell ab XII galees be armades e dos lenys armats e dos barques. E axi lexare a parlar dells, e tornare a parlar del senyor infant en Iacme.
CAPITOL CVIII.
Com lo senyor infant en Iacme stabli lo castell Dagosta, el enforti e pobla de Cathalans; e com guanya Soterrera e lo castell de Xifelo.
Veritat es, que com lalmirall e en Berenguer de Vilaragut se foren partits del senyor infant ab aquella gent, lo senyor infant
