puix axi era, que mala hi eren venguts. E axi posa en terra la vianda e ço que portaua dels cauallers, e la nuyt mes sen mar. Mas nous pensets, que ell hagues cura de acostarse ala platja Destil, ans se mes en rendo en mar e feu la via del cap de les Corones, e puix no cansa entro fo a Brandis. E com fo a Brandis, lexa les galees dauant la Deresana, e tot hom sen ana, de qual que part se volch, que encara que si negu ni ha viu fugen.
Ara lexare ells estar qui han meses les galees en bon lloch e en saluament, e tornare a parlar del senyor infant en Iacme e del almirall en Roger de Luria.
CAPITOL CVII.
Com micer Agosti Daualla fo pres e vençut per lo senyor infant en Iacme.
Tantost quel senyor infant e lalmirall saberen aço que micer A. Daualla hauia barrejada e cremada Agosta, lo senyor infant en Iacme feu exir la sua senyera defora, be ab DCC homens a cauall e tres milia almugauers e molta gent de peu de Macina; e anasen dretament Agosta. E lalmirall feu muntar tot hom en les galees, e nols ne calia molt pregar ne forçar, que a perdonança si reculliren ab gran goig e ab gran alegre. E tantost com foren recullits, anarensen al port de Agosta e pensarense de muntar en la vila, que no esperaren lo senyor infant, e aqui per les carreres vaerets feyts darmes lo pus bell del mon. Queus dire? que colp de dart hi hauia que exia de ma dalmugauer, quel caualler e lo cauall passaua tot doltra ab los guarniments e ab tot. E segurament que lalmirall los hagra tots morts e desbaratats aquell jorn; mas nuyt era, com aço fo, e hagrense a llexar del torneig. E com fo alba de jorn, lo senyor infant ab sa host fo dauant lo castell, e aquells tengrensen per morts, e muntarensen al castell tant cuytosament, que no hi pogren metre ciuada ne vianda per tres jorns: e axi tengrensen per perduts. E sobre aço lo senyor infant mana combatre, e si hanch vaes combatre força ab gran vigoria, aquella si fo. Mas lo castell segurament es lo pus fort que yo sapia gayre
