CAPITOL CV.
Com lalmirall en Roger de Luria hach desbaratades XXXVII galees, e preses e vençudes XXV qui eren exides de Napols ab VIII comptes e VI altres senyors de senyera, a fi de pendre terra a Xifelo.
Com lalmirall en Roger de Luria hach pres Liper, e hach tramesos los dos lenys armats e les dues barques armades de Liper per llengua, a pochs jorns tornaren cascu per si, e aportaren llengua de XXXVI galees qui eren exides de Napols ab molts comptes e barons, e amenauen ab ells tantes barques, que portauen be CCC caualls, e axi mateix per terra venia gran caualleria entro a la Manthea, e aquesta caualleria venia pendre terra a Xifelo per raho del castell de Xifelo qui es dels forts castells de Sicilia qui encaras tenia per lo rey Carles; mas nou feya la ciutat qui li esta al peu de la muntanya, e axi venien per pendre la ciutat de Xifelo e per metre secors al castell; e com haurien posada la caualleria en terra, que tornassen a la Manthea, e quen faessen tants viatges entro tots los hi haguessen passats: e segurament que axis faera, si Deus no hi donas consell. E a bona fe meteren en auentura de donar gran damnatge a la illa de Sicilia.
E com lalmirall en Roger entes esta nouella, tantost feu tocar la trompeta, e feu ajustar la gent a la popa de les galees, e comptals tot ço que hach entes, e puix preycals els dix moltes bones paraules. E finalment entre les altres dix los: senyor, entes hauets, com madona la regina Darago es venguda en Sicilia e ha amenats ab si lo senyor infant en Iacme e lo senyor en Fraderich; de que tuyt deuem hauer gran goig e gran alegre. E axi es mester que nos façam en tal guisa, que ab la ajuda de Deus que hajam estes galees e aquesta gent qui ab tant gran orgull venen; que cascu se pot pensar, que lla hon venen VIII comptes e VI altres senyors de senyera, que argull e poder hi ha. Perque ara es mester que cascu dobla lo cor, que a bona fe gran honor pendrem tuyt, queus combatam ab tant bona gent. E tuyt cridaren: almirall, pensem danar, quel jorn nos par un any, que ab ells siam.
E tantost la trompeta sona, e tuyt se reculliren e anaren a
